• Imprimir
• Enviar

BÚSTIA

4.000 milions com a mínim

Si partim de les dades oficials publicades per la Generalitat, el 2008 hi ha una caiguda lliure dels ingressos tributaris de la Generalitat de Catalunya, que depenen, en bona part, del mercat immobiliari. S'estima que a finals d'any aquesta pèrdua d'ingressos serà de l'ordre d'uns 2.700 milions d'euros. D'altra banda, les despeses de la Generalitat estan augmentant més del previst. Concretament uns 700 milions d'euros. Ja en portem 3.400 de dèficit aquest any. A partir de l'any vinent, amb la supressió de l'impost sobre el patrimoni la Generalitat deixarà d'ingressar 470 milions més. Ja en portem 3.870. Ara, només ens falta afegir-hi la inflació i ja tenim els 4.000 milions. Qualsevol sistema de finançament que es pacti que no prevegi aquests 4.000 milions addicionals, suposarà una pèrdua d'ingressos per a Catalunya.

Xavier Martínez Gil

Barcelona

Companys

El dilluns 29 de setembre, per iniciativa de la Comissió de la Dignitat, es va celebrar al Palau de la Generalitat un acte d'homenatge al president Lluís Companys amb motiu del 68è aniversari de la seva deportació de França per la Gestapo i del seu afusellament a Montjuïc. Hi van intervenir els cònsols generals d'Alemanya i de França, per reconèixer la part jugada pels governs d'ambdós països en aquest afer tan vergonyós. L'acte va ser presidit pel vicepresident del govern, que el va cloure amb un esplèndid parlament, contundent i emotiu, en el qual cridava el govern d'Espanya a anul·lar el procés de farsa macabra fet a Companys per la justícia franquista. Al mateix temps que em vaig emocionar presenciant aquest acte solemne de reivindicació de justícia, em va estranyar moltíssim que no hi fossin presents els representants de primera línia dels principals partits catalans, ni tampoc els expresidents del govern. Potser com a estranger no hi tinc res a dir, però no puc estar-me de confessar que no entenc que es necessiti una -per descomptat, meravellosa- Comissió de la Dignitat per fer de consciència històrica, i que les forces polítiques catalanes no facin pinya quan ve el moment de fer un acte de desgreuge nacional tan emblemàtic com aquest.

Henry Ettinghausen

La Pera (Baix Empordà)

Ensenyament diferenciat

El Sr. Jesús Domingo comenta en la seva carta del dia 27 de setembre que l'home i la dona tenen les mateixes dignitats i drets, però que presenten diferències: les noies maduren abans que els nois, però el fet de conviure a classe fa que aquests se sentin inhibits en la comparança, i els costa un gran esforç seguir el motlle establert a les aules i disminueix el seu rendiment.

Doncs, ves per on, jo opino totalment al revés. Si no s'ha après a conviure d'infant, d'adolescent, de jove, acceptant els valors de l'altre, sense competències, sigui noi o noia, com es podrà viure de gran? És un fet que al llarg de la vida ens cal conviure a homes i dones, i ens cal no competència, sinó companyonia, i cadascú aportar el millor per a l'altre i per al conjunt familiar.

¿No creu que l'entrenament adquirit de ben petits, l'esforç que hagin fet, és la millor adquisició per a tota la vida?

Tinc 81 anys, molts fills i filles, i néts; sé que la convivència no es fàcil, si no valores l'altre del tot.

M. Antònia Aragay i Prades

Barcelona

Als nobles d'ara

En una seqüència del film Braveheart, William Wallace diu als nobles escocesos: "Esteu tan ocupats per disputar-vos les deixalles de la taula del rei que heu perdut el dret de tenir res millor". I afegeix: "Vosaltres penseu que els plebeus existeixen per garantir la vostra posició; jo crec que la vostra posició existeix per dur-los a la llibertat". Senyors nobles del nostre temps: no us seguirem pel camí de la desunió que heu triat; les urnes us ho han dit i, si no rectifiqueu, us ho diran si cal més clar. No volem cap almoina -llegiu finançament- tot i que l'acceptarem perquè són diners nostres; el que volem, ras i curt, és la llibertat. Alguns de vosaltres ens dieu als independentistes que no sabem com arribar a la independència, objecció ben reveladora del terror que aquesta opció us inspira. La resposta és que és molt més important saber on volem anar, tot i no saber encara per on s'hi va, que saber per on anem sense saber on s'arriba, o pitjor encara, sabent-ho perfectament. D'això últim se'n diu traïció al poble.

PSOE i PP es barallen pel poder però s'uneixen per Espanya; prendre exemple de l'adversari seria senyal no només de patriotisme, sinó també d'intel·ligència.

Patriotes de CiU i ERC: uniu-vos per Catalunya!

Carles Viñals Casado

Sant Vicent del Raspeig (Alacantí)

Les columnes de Montjuïc

Quants anys fa que els ciutadans reclamem la restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc? El diari La Vanguardia, el 3 de juny de 1994, ens informava a tota plana: "La Fira y el Ayuntamiento restituiran en noviembre las cuatro columnas jónicas, alegoría de las cuatro barras que Josep Puig i Cadafalch levantó en 1919". A principis de l'any passat, el senyor Carles Martí i Jufresa, llavors regidor de Cultura i avui regidor coordinador, ens va anunciar que abans d'acabar l'any es començarien a col·locar.

El mateix diari, el 28 de juny, ens informava que "la restitución de la obra de Puig i Cadafalch en Montjuïc consigue la unanimidad del Ayuntamiento". ¿Algú ha vist començar-ne les obres? Recordin que les volem en un pla frontal i d'honor a la plaça del Marquès de Foronda. Fins ara l'Ajuntament no ha complert la seva paraula.

N'estem farts, de tanta mentida.

Josep M. Marquès i Bardolet

Barcelona