• Imprimir

Engrunes

Joan Oliver

El nou principi

Quan va caure el Mur de Berlín, alguns van córrer a proclamar el final de la història. L'ensorrada del comunisme representava, deien, el triomf definitiu dels valors liberals i democràtics. Han passat prop de vint anys i sembla que la història que alguns donaven per morta ha ressuscitat. Els Jocs de Pequín i la invasió de Geòrgia per les tropes russes demostren a les clares que la democràcia, la llibertat i el respecte pels drets humans estan encara ben lluny de ser valors universalment acceptats. Demostren que les velles superpotències comunistes han recuperat el seu orgull i estan disposades a tenir un pes decisiu en el nou món. I que la seva estratègia barreja de forma inesperada el liberalisme i el totalitarisme. Noves realitats que ningú no havia previst i que assenyalen que està a punt de començar una nova era que encara ningú no sap ben bé com definir.

Nacionalisme

Els règims soviètic i maoista es revestien de formes i retòrica comunista però eren essencialment règims nacionalistes, d'aquesta mena de nacionalisme imperialista i unificador que sol presentar-se com a antinacionalista. El PCUS era l'hereu dels tsars de totes les Rússies, com el PCX era l'hereu dels emperadors han. Després de dècades de purgatori, ara tots dos països se senten forts i volen recuperar el seu paper al món. Un paper que només són capaços de representar-se en termes imperials, nacionalistes. I el món civilitzat i democràtic no sap com enfrontar-s'hi, perquè s'havia cregut que el món era regit per les ideologies i l'economia i havia oblidat el motor més poderós de la història, per a bé i per a mal: el nacionalisme.

Europa

No estem tornant a la Guerra Freda, però sí que s'anuncia un nou món multipolar on les relacions entre les diverses potències no seran fàcils. I on cada potència reclamarà el dret a controlar el seu entorn. Davant d'aquest panorama, els europeus seguim fent el paper de la trista figura com ha demostrat la cimera dels 27 d'aquesta setmana. Som incapaços de plantar cara fins i tot a la nostra frontera. Al pas que anem, el nostre paper al nou ordre mundial que està naixent serà ja no secundari, sinó simplement inexistent.