• Imprimir

Trietari

Francesc Puigpelat

Montaigne

A l'assaig La formació dels fills, Michel de Montaigne explica una anècdota d'infància. El pare de Montaigne tenia molt d'interès que el seu fill aprengués bé el llatí, i va cridar al castell de Périgord un savi alemany (triat perquè no sabia un borrall de francès) i dos preceptors més que tenien estrictament prohibit parlar al nen en una altra llengua que no fos el llatí. A partir dels quatre anys, Montaigne no va sentir parlar altra cosa que llatí i, per evitar que es contaminés de francès, es va aixecar una muralla invisible al seu voltant. Si el pare, la mare, o un criat volien dir-li alguna cosa, ho havien de preguntar abans als professors per expressar-ho en llatí. Així, Montaigne va aprendre el llatí d'una forma pura, senzilla i sense obligacions. "Sense fuet ni llàgrimes", escriu.

Josep Pla

Montaigne va viure una immersió lingüística (en llatí). De resultes d'aquesta experiència, Montaigne va esdevenir un dels millors prosistes de la història... en francès! No va patir cap trauma, ni va rondinar contra la immersió. Tres-cents anys més tard, un gran admirador de Montaigne, Josep Pla, va anar a l'escola i va viure el mateix que tots els catalans de la història, tret dels dels darrers vint-i-cinc anys: immersió en castellà. Es va fer gran i es va convertir en el més gran prosista de la història... en català! I, al llarg de les 30.000 pàgines de la seva obra completa, no hi ha cap moment que rondini per haver estat escolaritzat en castellà. És clar: els catalans ens prenem la immersió en una altra llengua com una cosa natural.

Vargas Llosa

Els escriptors en castellà, en canvi, veuen llunyana la immersió. Vegeu el Manifiesto. Els sembla natural que en els darrers segles centenars de milions de persones d'altres llengües, des de Colòmbia a Filipines, des de Mèxic al Marroc, hagin fet immersió en castellà. Però troben aberrant que uns pocs milions de castellanoparlants facin immersió avui en una altra llengua a Catalunya, Euskadi o Galícia. Aleshores, defensen el suposat dret dels pares a triar la llengua d'escolarització dels fills. Fóra interessant proposar-ho al Perú, pàtria de Vargas Llosa. El promotor del Manifiesto es va oposar de manera furibunda que el quítxua (llengua materna del 20% dels peruans) hi fos cooficial. Català i quítxua: llengües índies.