• Imprimir

BÚSTIA

La dona del Cèsar...

Fa poc es va produir el nomenament d'Apel·les Carod-Rovira com a delegat de la Generalitat a París, nomenament del qual els nostres mitjans de comunicació s'han fet ressò limitat, especialment a les emissores de la Corporació Catalana (Catalunya Ràdio i TV3 entre d'altres). No serà perquè depenen del nostre govern, oi? Aquest nomenament és totalment prescindible. Amb una manca generalitzada de serveis eficients (sanitat amb metges mal pagats, llei de dependència sense recursos per atendre la població afectada que clama al cel, l'educació... ), els nostres polítics disposen dels nostres diners alegrement, en lloc de prioritzar els ciutadans. Som la comunitat autònoma que té els impostos mes elevats de l'Estat. Fins quan mantindrà el nostre govern l'espoli de l'impost de successions i donacions? I, mentrestant, als polítics a Catalunya només els interessen els despatxos, sous i cotxes oficials, per a ells i els seus parents. Em fan sentir vergonya del meu país.

Josefina Beas

Premià de Dalt

Sra. Terribas, és vergonyós

Jo també estic en contra dels canvis d'horari del telenotícies migdia, que era un programa segur, igual que el de la nit, per la senzillesa i naturalitat dels presentadors. Com és possible que per la F-1, en què no corren catalans i que a la vegada és un esport només per a una minoria jove, es canviï l'horari de les notícies. A mi no em parlin d'audiències, perquè la nostra tele necessita molts canvis per guanyar qualitat, que la teníem, però últimament sembla la perduda. És molt trist no tenir els millors professionals fent els millors programes que a casa nostra necessitem. A veure si amb la seva gestió això ho arregla perquè, igual que tantes altres coses, fa molta falta.

Joan Sala

Barcelona

Víctimes, no victimistes

Bravo, estimada senyora, escriu una carta a un diari que em fa avergonyir. Generalitza sobre la maldat de les dones, cosa que no es pot fer mai. La bondat i la bona fe existeixen per part de moltes persones (dones i homes), gràcies a les quals funciona en una pau relativa la nostra societat, el món. Les dones tenim enemics per part d'homes i per part de dones, com vostè, que acusa les dones de denúncies falses, que s'aprofiten d'una llei que les afavoreix per enfonsar els homes, tant moralment com econòmicament. Això ho estem sofrint les dones des de temps immemorials. Li sembla normal, no? Patètic. Es pot començar a l'època medieval, a la inquisició. A Xicago, el 1870, amb les dones que van morir cremades pels empresaris en una fàbrica per defensar els seus drets com a treballadores. Van morir moltes dones i continuen morint dia a dia pels mascles dominadors. Segur que ha conegut alguna àvia o mare o amigues que finament han passat per maltractaments psíquics, alguna fina ofensa de part dels seus marits. Com ara ser infidels, enamorar-se d'alguna companya de treball, deixar els comptes a zero i anar-se'n de casa deixant la dona que s'espavili amb els fills, la hipoteca... no podria acabar. Senyora meva, no distorsioni la realitat, perquè perjudica el sentit de la justícia.

Glòria Fandos Gràcia

Tortosa

Air Berlin i la COPE

L'1 d'agost a les set del matí vaig escoltar notícies a Catalunya Ràdio. Em vaig assabentar que el Barça, per anar als EUA, havia canviat de companyia aèria davant la poca sensibilitat i menyspreu que Air Berlin havia demostrat envers el català. Els de sempre -va afegir el locutor- han posat el crit al cel. Efectivament, a dos quarts de vuit vaig canviar el dial a la COPE i les quatre notícies dels titulars del noticiari eren: l'entrevista Zapatero-Rouco, les dades macroeconòmiques que demostren com anem de malament amb els socialistes, la imminent excarceració d'un etarra i, òbviament, que el Barça havia refusat volar amb Air Berlin perquè la megafonia és en castellà en lloc de ser en català (?) (tal com sona). Res del sanguinari Karadzic que feia mans i mànigues per entorpir el seu judici. Cardenal Rouco, em teniu preocupat perquè anireu de dret a l'infern. Ells diuen mentides per enfrontar la gent i vós les hi consentiu. Molt poc cristià, això! Ara cal afegir, a més a més, l'embranzida d'Extremadura perquè se senten insultats. Quants gripaus no ens empassem els catalans i ningú no ens demana disculpes? Vinga, home, expulseu-nos d'Espanya d'una vegada.

Rafel Mollar i Gumbau

Arenys de Mar

Jocs Olímpics

El soroll mediàtic que promouen els Jocs Olímpícs de Pequín em porta a pensar en els Jocs Olímpics d'agost del 1936 a Berlín. Es tractava d'uns jocs organitzats per un país que ja es preparava per a la guerra, que se saltava totes les normes establertes en el Tractat de Versalles, que el gener del 1935 havia ocupat el Sarre, el març del 1936 ocupava Renània i res de res, tothom tranquil. 49 països varen participar en els Jocs, els EUA, França, el Regne Unit, etc. Tot un èxit. Però Catalunya, d'acord amb el govern espanyol, (Espanya va fer el boicot als Jocs de Berlín), va organitzar l'Olimpíada popular, com a protesta contra aquella gran festa nazi. Però tot just unes hores abans de la inauguració, hi va haver la rebel·lió militar franquista, tot un presagi. Malgrat tot el que es diu i s'escriu, la Xina està a anys llum d'aquella situació.

Jaume Figuerola

Barcelona

Fart de hi, hi, ha, ha a ràdio i TV

D'acord que som a l'estiu, però estic fart de programes de ràdio i televisió sense suc ni bruc que, a més, pretenen fer gràcia o són els de sempre, per alimentar la fera.

L. Tardà

Girona