• Imprimir

A la tres

Vicepresident, no hem après res?

Toni Cruanyes / Director adjunt

El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha perdut definitivament el sentit de la realitat. Nomenar el seu propi germà ambaixador a París és un error tant per a la seva credibilitat política, com per a la imatge de Catalunya a l'exterior. Apel·les Carod no té experiència internacional, ni coneixements específics de França, ni ha treballat mai a l'estranger. Malgrat tot, segons la portaveu del govern, "té el perfil idoni". I ho diu sense que se li escapi el riure! Apel·les Carod no és l'únic germà, fill o esposa d'un conseller o d'un president que treballa o ha treballat pel govern. Deu ser que som un país petit perquè els nostres polítics hagin de recórrer als parents a l'hora de nomenar càrrecs de confiança. En qualsevol cas, l'atreviment de Carod-Rovira és doblement greu. Durant anys, la Generalitat s'ha esforçat per tenir una presència internacional digna, davant la gelosia i les contínues traves del govern espanyol. Ha costat molts esforços i diners dirigir-nos al món sense passar per Madrid. Per això, el president Pujol i el Maragall alcalde van cuidar fins a l'extrem les relacions amb centres de decisió internacionals, sigui la Unió Europea, la UNESCO o el Fòrum de Davos. Ara mateix, s'està fent una molt bona tasca des de l'Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat en el reconeixement de Catalunya en l'àmbit dels organismes multilaterals. El president del Parlament, Ernest Benach, utilitza tots els ressorts de què disposa per explicar la realitat catalana en fòrums internacionals. Fins i tot els delegats nomenats pel mateix Carod-Rovira per a Londres i Berlín són persones competents i de reconeguda experiència. ¿Per què ho engega tot a rodar ara amb el nomenament del seu germà? ¿Per què ho posa tan fàcil a tots aquells que critiquen que Catalunya tingui una política exterior pròpia? Vicepresident, ¿és que no hem après res?