• Imprimir

A la tres

El ministre Solbes s'amaga

Xavier Bosch / Director

Joan Puigcercós, el nou president d'Esquerra, deia ahir que "és una immoralitat que Solbes vulgui utilitzar l'excusa de la crisi per retallar el nou finançament". Té raó. És un altre greuge per anar omplint el cabàs de les injustícies. Ja no ve d'una, perquè Pedro Solbes ja fa temps que ha deixat de posar-se vermell. Potser des d'aquell debat televisat amb Pizarro on va negar qualsevol indici de crisi, i ara mateix, en canvi, no hi ha setmana que no hagi de sortir a explicar misèries econòmiques.

Avui és un dia esperat per Catalunya. Després de diversos ajornaments, després de massa subterfugis de pa sucat amb oli, aquest 15 de juliol ha arribat el dia que es farà públic què aporta cada català a Espanya via impostos i què en retorna via serveis. Són pràcticament trenta anys esperant conèixer les balances fiscals, són tres dècades frisant perquè ensenyin a tothom que els catalans, lluny de ser insolidaris, aportem més que ningú al reequilibri intern espanyol. Doncs bé, arribat el dia, el ministre d'economia se'ns torna a rifar convertint l'exhibició de les xifres en un acte amb la boca petita, gairebé d'amagatotis i sense la seva presència. Solbes s'esborra de la fotografia i delega en el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, i en els tècnics de l'Institut d'Estudis Fiscals.

Ens podem començar a témer que la seva absència no serà l'última sorpresa de l'acte d'avui. Hi ha una gran expectació per veure fins a quin punt, després dels jocs de mans de la Moncloa, les xifres que ens ensenyin poden assemblar-se poc al càlcul fet des de Catalunya i presentat la setmana passada, sobre les mateixes quantitats donades pel ministeri. Caldrà estar molt atent.

Mentrestant, en els últims dies, el president Montilla, el conseller Castells i fins i tot Miquel Iceta han dit que no cediran en el nou model de finançament. Molt bé. Madrid tampoc cedirà. I aleshores?