• Imprimir

Engrunes

Joan Oliver

Pedagogia

En mig de la placidesa del congrés convergent, l'únic estirabot de les bases ha estat engegar a pastar fang la pedagogia. La pedagogia entesa com l'esforç sostingut per fer entendre als espanyols que no som catalans per molestar, sinó que en som perquè en som. La pedagogia entesa com insistir que no parlem català per esnobisme sinó exactament per les mateixes raons que ells parlen espanyol. La pedagogia entesa com explicar-los un cop i un altre que som els més solidaris d'entre els solidaris i que no hi ha dret que ens espoliïn i, a sobre, ens diguin escanyapobres. El congrés convergent va renunciar a tornar a explicar tot això un cop i un altre i va dir que ja no calen més explicacions, que no cal que ens comprenguin, que del que es tracta és que ens respectin.

Esmena

La veritat és que l'esmena presentada per en Guardans tenia tot el sentit del món quan postulava que "A més de fer pedagogia ens hem de fer respectar". Era raonable, però no va prosperar perquè en Fonollosa es va plantar i va forçar la votació. I els congressistes convergents, que s'havien passat tot el cap de setmana dient que sí a tot i aplaudint a tothom (fins i tot als líders dels rivals; i dels socis, que encara és més difícil) van veure arribat el moment de dir que no. I van dir que no. No pas perquè l'esmena no fos sensata, sinó perquè fa massa anys que la cosa aquesta de la pedagogia ha esdevingut la coartada de la renúncia.

Renúncies

Amb pedagogia o sense, Catalunya no es pot permetre més renúncies. Convergència no es pot permetre més renúncies. En Mas no es pot permetre més renúncies. Espanya ja es democràtica, Espanya ja és moderna. Si ens entenen o no ens entenen, és cosa seva. Si ens entenen, endavant. Si no ens entenen, garrotada. Perquè ningú no s'esveri més del compte: garrotada no vol dir sang i fetge. Garrotada vol dir que els pressupostos se'ls aprovin tots solets, per exemple. Garrotada vol dir que si no hi ha Estatut intacte, hi ha referèndum. Si algú encara té forces per fer pedagogia a Espanya que la faci, però avui la prioritat no és convèncer els espanyols que som uns bons minyons, sinó convèncer els catalans que el futur només depèn de nosaltres.