• Imprimir

A la tres

El país del 37%

David González / dgonzalez@avui.cat

Ho escrivia ahir amb molta gràcia Jordi Basté a la secció d'Esports: a Catalunya estem cada quinze dies vinga a votar i a sobre som uns catxondos: "Rarament el que guanya és el que mana". Justa la fusta. És més: som el país del 37% -o menys-. Vegem-ho: José Montilla, president de la Generalitat amb 37 diputats; Joan Puigcercós, president d'ERC amb el 37,22% dels vots dels militants; Joan Laporta continua a la presidència del Barça amb el 37,75% dels vots en contra de la censura. Cert que Alícia Sánchez-Camacho va fer un 56,70% al congrés del PP, però ja ho hauríem vist, per quant hauria guanyat, si se'ls hagués anat la mà amb el vot de càstig als fernandistes i els sireristes que van votar Montserrat Nebrera per lligar curt la nova presidenta imposada per Madrid. I sí, aquest cap de setmana Convergència celebrarà el seu congrés i Artur Mas sortirà reelegit amb molt més del 37%. Com també li passarà a Montilla l'altre cap de setmana al congrés del PSC. Com a líders dels aparells dels respectius partits quedaran consolidats. Ara: com a líders socials, em temo que el més calent continuarà a l'aigüera: a les eleccions del 2006, CiU va guanyar amb un 31,52% (a les del 2003, 30,94%). Als mateixos comicis, el PSC va treure un 26,52% (i un 31,16% als anteriors). ¿Com es pot liderar un país amb 37 diputats en un Parlament de 135? ¿Com es pot aspirar a liderar-lo amb 48 (els que va treure Mas) sense cap aliat parlamentari ? ¿Com es pot liderar el Barça amb el 60,6% de la massa social en contra? Es poden invocar les regles del joc: la moció de censura ha fracassat, Montilla té majoria amb ERC i ICV. Però també es pot invocar el dret a somiar victòries i a tenir líders i objectius clars. Revisables, naturalment: però quan toqui, no cada quinze dies. Catalunya és campiona de la postmodernitat. Això de desconstruir ho fa molt bé. Però després no hi ha déu capaç de recompondre el gerro trencat.