• Imprimir

A la tres

I ara què, Barça?

Xavier Bosch / Director

El 6 del 7 del 8 no haurà sigut un bon dia per a la història del Barça. El resultat del vot de censura, en comptes de clarificar el futur, l'embolica encara més. Laporta i la junta superen la moció de censura però ho fan per un marge molt més estret del que s'esperaven uns directius que fa massa temps que viuen en un núvol i, fins ahir, no s'han volgut adonar de la realitat. La legitimitat per continuar la tenen i ni el mateix Giralt els podrà retreure mai que esgotin el mandat. Hi tenen tot el dret. Ara bé, el sentit comú diria que, amb aquests resultats i si el lema continua sent "Primer, el Barça" i no salvar-se les persones mirant per elles, potser convindria escoltar la majoria dels socis i no tornar-los a menystenir. Fixem-nos que la Lliga es va acabar fa dos mesos i el nivell de retret cap a la llotja no va a menys, tot i el fitxatge il·lusionant de Guardiola. Al contrari. Va haver-hi 9.100 signatures en contra, ara 24.000 vots. El soci ha fet veure a la junta, de manera cruel, que sí que considera que estem malament i que no se'ls pot donar gat per llebre tan fàcilment. No és una queixa només esportiva. El soci vol transparència, explicacions, aparcar les mitges veritats i que les entrades de les finals no siguin per a amics, coneguts i saludats. Laporta va ser el primer soci a fer ús d'aquesta manguera d'emergència democràtica que és el vot de censura. No li va anar bé. Ahir que l'hi van fer contra ell, tampoc. Ha tastat el seu propi xarop i ha resultat ser molt amarg. Ara fa deu anys, com a soci inquiet, creia que un president que tingués el 40% de vots en contra hauria de dimitir. Ara, en canvi, amb un 60% contra seu ha variat el discurs. Aquesta és la síntesi del problema del president més votat de la història que l'ha allunyat tant del soci: a les campanyes sedueix en vers però després governa en prosa. Laporta, si vol, té dos anys per tenir un final digne. Això sí, haurà de canviar molt el seu estil. El càstig d'ahir hi obliga.