• Imprimir

A la tres

Bassas i Catalunya Ràdio

Xavier Bosch / Director

Quan molts ciutadans esperàvem que la notícia radiofònica dels matins fos que els bisbes li cantaven les absoltes al Jiménez Losantos, l'Antoni Bassas va sorprendre ahir als seus fidelíssims anunciant que plegarà a final de temporada i que ja no renovarà. Després de catorze anys sent el programa més escoltat del país, El matí de Catalunya Ràdio haurà de buscar ara un nou director i presentador que ho faci amb la professionalitat, solvència, exigència, valentia i independència d'en Bassas. No dic que sigui impossible, però costarà molt tornar a cantar un altre bingo que conjumini qualitat, país i lideratge (i ho escriu algú que durant tres anys va maldar per esgarrapar-li oients des dels matins de la ràdio privada).

L'Antoni plega perquè Catalunya Ràdio no ha tingut voluntat de renovar-lo. No hi ha pogut haver acord perquè la direcció de l'emissora li ha ofert unes condicions de reformar el programa que eren inacceptables. Sáez, Cullell i Sarsanedas deuen saber el que es fan, però és arriscat convidar a marxar la persona que t'aguanta l'audiència. Bassas és conscient que la cadira del matí de la ràdio pública no era seva i, per tant, se n'anirà amb l'esportivitat que el caracteritza i sense voler fer mullader.

Ara bé, tan bon punt va anunciar el seu imminent comiat per antena, diferents oients van trucar indignats a la redacció del diari AVUI. Es lamentaven de la notícia i, sobretot, es mostravenpreocupats pel futur de Catalunya Ràdio. Fins ara hi ha hagut una certa idea de la manera de concebre la ràdio nacional de Catalunya. Amb l'adéu de Bassas, temo que s'esberli. Durant els primers 25 anys, que tot just se celebren aquests dies, hi hagut un estil definit i un rumb clar. Compte amb els invents. Els precedents de ràdios públiques en català (Ràdio 4, COM Ràdio) no presagien res de bo. Això sí, Joan Ferran ja pot brindar.