• Imprimir

Engrunes

Joan Oliver

Comença l'espectacle

Després de la històrica sessió d'ahir al Parlament basc, comença l'espectacle. L'espectacle del govern socialista espanyol entossudit a negar el dret dels pobles a decidir el seu futur, entossudit a negar una cosa tan pacífica i democràtica com la celebració d'un referèndum, entossudit a negar la simple existència del poble basc, a qui només reconeix el dret a ser un trosset del poble espanyol. El món ha canviat prou i l'espectacle que ens oferirà el govern espanyol no serà pas de sang i tancs, serà de tribunals i despatxos, que, posats a triar, és un espectacle força més civilitzat.

Juguem al joc

El joc dels tribunals i els despatxos té trampa, és un joc amb les cartes marcades. Segons la peculiar visió de la democràcia i de la justícia que té el govern socialista espanyol, seran els jutges nomenats pels partits espanyol(iste)s els que hauran de decidir sobre el tema. El resultat el coneixem per endavant, però aquest és un joc a què paga la pena de jugar, encara que sàpigues que perdràs. Paga la pena jugar-hi perquè és la millor campanya de publicitat que et poden fer i perquè en el món del segle XXI tenim la immensa sort que la sobirania dels Estats ja no és una sobirania absoluta, sinó relativa. El món sencer sabrà que hi ha un poble, el basc, que vol decidir democràticament el seu futur i que hi ha un Estat, l'espanyol, que l'hi impedeix. A partir d'aquí la feina és buscar aliats al món sencer, a totes les organitzacions internacionals, a tots els departaments d'Estat, a tots els tribunals de justícia del món. I ningú no sap com acabarà la partida. Es poden produir situacions tan curioses com la d'un dictador xilè que va acabar detingut a Londres per ordre d'un jutge espanyol.

L'Estatut

Quan el molt imparcial Tribunal Constitucional espanyol ens tombi l'Estatut ho tenim ben fàcil: el Parlament de Catalunya convoca un referèndum perquè els catalans ratifiquin o no el nou text. Si el govern espanyol té ganes de més espectacle, ells mateixos, que ens el prohibeixin i ens afegim a la festa. Seria fàcil, però em temo que no és ben bé d'això del que van parlar l'altre dia en Puigcercós i en Montilla amb tota la història aquesta de les línies vermelles...