• Imprimir
• Enviar

Engrunes

Joan Oliver

L'exemple d'ERC

Fa dies i més dies que ens dediquem a analitzar les conseqüències de les primàries i el congrés d'Esquerra Republicana. Ja està gairebé tot dit i ara es tracta d'esperar a veure com evoluciona la cosa. Però hi ha una lliçó en tot aquest procés que no hauríem d'oblidar: per més complicat que hagi estat tot el procés, per més recargolats que n'hagin estat els resultats, el que ha fet Esquerra Republicana aquest mes de juny és un exemple per a la resta de partits. Ha actuat com un partit autènticament democràtic, ha donat la veu i el vot als militants i, encara que ara ningú no s'ho cregui, a mitjà termini el partit haurà sortit reforçat per aquest funcionament obert i participatiu.

Millores

Les limitacions que ha tingut el procés d'Esquerra s'arreglen millorant les normes internes que el regeixen, ampliant la llibertat, la participació i la transparència i no pas limitant-les. Algunes coses que caldria considerar són: modificar el sistema d'elecció de càrrecs perquè si hi concorren tres o més candidatures hi hagi una mena de segona volta que permeti finalment triar entre dues opcions. Caldria també garantir que el guanyador té prou capacitat per formar una direcció on se senti còmode, sense que se li imposi ningú, sense que se li veti ningú. Caldria repensar si la idea de separació de càrrecs entre partit i govern genera una dinàmica positiva o es converteix en un focus permanent de confrontació interna que du a la paràlisi. Caldria obrir el procés, o com a mínim una part del procés, als simpatitzants. Caldria incrementar la transparència de les campanyes internes i del seu finançament...

Convergència

La resta de partits tenen molt per aprendre del procés d'Esquerra. Convergència es prepara ara per al seu congrés amb l'aposta estratègica d'obrir-se a la societat i esdevenir la casa gran del catalanisme. Meravellós, però difícilment es podran obrir cap enfora si no són capaços d'obrir-se cap endins i de democratitzar la vida interna del partit. Els aparells dels partits sempre diuen que la llibertat interna degrada la imatge del partit i que cal anar a toc de xiulet. Com deien els clàssics, els problemes que crea la llibertat només es resolen amb més llibertat.