• Imprimir

BÚSTIA

IRPF i 'operación Cataluña'

A la Conferència Episcopal Espanyola, a semblança del PP en el seu ordre, li manca l'encaix de Catalunya a la seva concepció i govern de l'Església i de l'Estat. Ara, en ocasió de la creueta en la declaració de l'IRPF, s'han llançat al que podríem dir-ne operación Cataluña, que té dos objectius. El més aparent i obvi és recaptar diners per a l'Església d'Espanya. El segon és un plebiscit emboscat: demanant el seu sosteniment, l'Església està demanant una adhesió personal a la CEE, expressada de manera inequívoca per aquesta donació. Perquè la creueta no és un vot secret sinó que es fa i es signa en un document oficial que serà comptabilitzat i podrà ser i serà utilitzat. Enfortits amb els vots dolosos de tants contribuents podran dialogar de poder a poder amb qualsevol autoritat civil o eclesiàstica, i fins arribar a delicades qüestions de fe, amb una força moral innegable i no subjecta a revisions. Si aconsegueixen el suport dels catalans ho tenim negre per molts anys. Persones de bona fe: no badeu. Penseu en la COPE i d'altres coses més.

Francesc Vergés i Tuset, capellà

Barcelona

El xou radioactiu

"La realitat sempre supera la ficció". Aquesta frase s'ha tornat a fer realitat a Catalunya. Fa anys que a la TV podem riure amb la sèrie americana de dibuixos animats dels Simpson, on en Homer fa el paper de treballador irresponsable en una central nuclear. A Catalunya hem fet un pas més i hem convertit la ficció en realitat. Ara ja podem explicar als nostres fills que a Ascó hi ha treballadors que, com en Homer, també són uns irresponsables que van jugant amb la seguretat i la salut dels seus conciutadans. En la ficció, en Homer continua treballant a la nuclear i ni tan sols és expedientat. Ara ens queda saber què els passarà als personatges reals.

Francesc Ermi

Barcelona

Plaça Vázquez Montalbán

Al llibre Barcelones, de Manuel Vázquez Montalbán, quan parla de la remodelació de Ciutat Vella, l'escriptor es pregunta per a qui es regenera una part de la ciutat on s'han quedat els més vells i els més pobres, i des de quin centres d'interessos econòmics o socials, que són els que donen vida fonamentalment a una zona urbana. Si hi ha hagut una persona contrària i crítica amb la construcció de la Barcelona que tenim avui, ha sigut ell. Per això, la decisió de donar el seu nom a la plaça del costat de la rambla del Raval, on es construeix un hotel, considerat com a equipament pel consistori, on l'especulació i el mòbing és molt present (que parlin els veïns del carrer Robadors), on es va tancar el bar Ciutat Vella i es persegueix l'Ateneu del Xino, on molts dels veïns han desaparegut i apareixen pisos de turistes a 160 euros diaris, i un llarg etc., em sembla un insult, un "Mori la intel·ligència" per part de l'Ajuntament de Barcelona. Com que és una administració oberta a la participació individual, em permeto fer una proposta: la plaça José María de Porcioles. No seria de justícia però s'identificaria molt més amb l'ideari de ciutat postolímpica dels diferents equips de govern que ha tingut Barcelona. Ho sento Manolo, quedem al Boadas.

Xavier Artal Gracia

Barcelona

Els actors de la monarquia

La monarquia és un gran teatre on calen els millors actors professionals per sortir a escena. La família Ortiz no sap representar el seu rol i l'única responsable d'aquest desgavell és la persona que els ha empès a pujar a aquest escenari.

Conxita Barón Cornel

Barcelona

D'Alemany a Alemany

En l'article que firma pertanyent a la sèrie Cap on va Catalunya?, Salvador Alemany fa servir el concepte tecnològic resiliència per referir-se a la capacitat positiva i la tenacitat per superar factors de resistència. Alemany relaciona el nostre país amb la resiliència històrica i vincula noms com el del màrtir Carrasco i Formiguera, que van articular i donar força argumental política i intel·lectual a l'objectiu de país. Estic convençut que aquesta anàlisi històrica i el propòsit d'aprofitar potencialitats, superar frustracions i afrontar reptes per continuar sent, que el flamant nou president del Cercle d'Economia i principal responsable d'Abertis expressa en referir-se a Catalunya dins del món global, pot tenir una traducció més local i el convido a participar des de la seva resiliència a vèncer les resistències per executar infraestructures que, com la variant de la N-340 al seu pas per Vallirana, s'allarguen incomprensiblement per a la ciutadania i usuaris de la primera carretera entre Barcelona i Tarragona. Com amb la fe, en infraestructures un projecte sense obres és un projecte mort i no cal a hores d'ara continuar creant màrtirs que es deixin la salut a només 20 quilòmetres de Barcelona.

Josep Alemany i Rigol

Vallirana

L'aparcament de minusvàlids

Del carnet d'aparcament de minusvàlids, que dóna dret a aparcament reservat, n'hi ha dues categories: conductor i no conductor. El segon és el cas de la meva dona, que té un 99% de minusvalidesa i només mou el cap. Tenim un vehicle adaptat per poder-la portar amb la cadira de rodes. Sempre se'm veurà a mi aparcant i desaparcant, ja que quan porto la meva dona agafo el cotxe i el deixo davant de casa i està plenament justificat, doncs, que puguem gaudir d'aparcament reservat. El que no estaria justificat seria que l'utilitzés una persona sense minusvalidesa. Són poques les ajudes que tenen els minusvàlids, la meva dona fins ara rebia 225 € al mes i amb la llei de dependència en rep 487 €, i només falten acusacions injustificades.

Joan Manuel Riera Casany

Barcelona