• Imprimir

De tu a tu

Obrir melons

Juanjo

Alfred Bosch

ANDREU DALMAU / EFE

Ja fa uns quants dies que et despenges, Juan José, amb paraules que fan pensar. No és tant pel que dius ni per com ho dius, sinó per qui ets tu. Alertes que Catalunya i Espanya no s'estimen. Fins aquí, cap revelació mariana. I afegeixes que, si es confirma aquesta profunda ruptura, caldria posar fi civilitzadament a una relació sense futur. Que portis el cognom López no és cap motiu d'alarma: fa temps que aquesta varietat castissa de fill de Llop aspira a la divisió d'honor de segadors nostrats, tot desmereixent el pànic d'un exprimer bigoti espanyol (i aportant proves biològiques que el català, acabat amb Z o sense, rebutja l'apartheid). Tampoc no ens esvera que notaris, advocats i procuradors vagin de dos en dos rere l'estelada del pecat. Només els que coneixeu les escriptures del dolor i els judicis viscerals d'un divorci sabeu que, al final, el cervell sempre ha d'admetre allò que els cors ja han desfet. El que sobta és que un home d'ordre com tu, antítesi del trabucaire sanguini, opti per aquest pedregar. Que una veu com la teva, serena i un xic pontifical, abans-d'ahir degana de notaris, ahir contrària a trencadisses legals, avui es dediqui a obrir melons. Que et disposis a aixecar acta, sense aixecar cella, d'una pera partida que no entra en els supòsits constituents. Només se m'acut que saps olorar la llevantada quan bufa, i que saps molt bé allò que sol passar als que escupen contra el vent. En prenem nota, Juanjo.