• Imprimir

BÚSTIA

Guantánamo i el Sr. Sostres

Amb tots els meus respectes pel Sr. Joan J. Artús (Bústia, 15/12), no és cap animalada dir que la base naval nord-americana de Guantánamo és l'únic territori a l'illa de Cuba regit per un règim democràtic.

Estic d'acord que els articles del Sr. Sostres són de l'estil provocatiu d'épater le bourgeois, però això no vol dir necessàriament que falsegi la realitat o que faci catúfols. Personalment, si m'ho preguntessin, preferiria ser internat a Guantánamo que no pas en una presó cubana.

Jordi Bassas i Ribalta

Barcelona

Paisatge de Lleida

Els catàlegs de paisatge són documents de caràcter tècnic previstos a la llei de paisatge de Catalunya que s'hauran de prendre en consideració en la planificació territorial. Recentment s'ha aprovat amb caràcter previ el catàleg de paisatge de les Terres de Lleida, encarregat pel departament de Política Territorial i Obres Públiques, i que actualment està exposat a informació pública.

Com a habitant d'aquestes terres vull felicitar aquest departament per aquest document tan complet, seriós i rigorós sobre un territori paisatgísticament poc conegut com és el de les Terres de Lleida.

A més, especialment com a veí de Raimat que està molt preocupat per la possible construcció d'un abocador de residus al municipi veí de Gimenells, m'ha tranquil·litzat llegir en aquest document que elements que es veurien afectats per aquesta obra es consideren àrees que cal protegir o de les quals cal millorar la gestió, com el Castell de Gimenells o les basses d'aigua i pantans, considerats en el catàleg valors paisatgístics.

Ara que s'ha presentat una modificació de les normes subsidiàries d'urbanisme de Gimenells que pretenen també protegir exactament els mateixos elements, espero que la comissió territorial d'Urbanisme actuï amb coherència i aprovi aquesta modificació.

Confio que els catàlegs de paisatge no siguin només una declaració de bones intencions.

Antoni López Querol

Raimat

Estalviar aigua, però tots

Des de fa uns mesos, el govern de la Generalitat ens demana que estalviem aigua amb l'eslògan Si vols tenir aigua has de tancar l'aixeta. Per l'altre costat, l'Ajuntament de Barcelona malbarata l'aigua ruixant profusament els carrers amb aigua potable. Vostès ho entenen? Jo no.

Per quina raó s'han de ruixar els carrers profusament? Molt senzill: per treure les cagarades que els amos incívics dels gossos no recullen. I és que al meu barri, i suposo que també passa en altres, a molts propietaris incívics de gossos els és molt fàcil deixar sortir l'animal de casa i quan ha cagat i pixat ja torna tot sol.

En resum, que si l'Ajuntament de Barcelona fes complir les seves pròpies ordenances acabaríem estalviant aquesta aigua que tan escasseja mentre les nostres autoritats s'entesten a responsabilitzar els ciutadans del seu consum excessiu, quan son ells que no veuen la biga en l'ull propi.

Jordi Oliver

Vallcarca

Toponímia catalana

En relació amb la carta publicada dilluns 10 de desembre, on el senyor Bassas demanava informació sobre la toponímia catalana a Amèrica, voldria comentar que la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya va publicar a la seva web (histocat.cat), la setmana del 10.12.07, uns mapes americans amb una allau de toponímia catalana a Mèxic, Centreamèrica, Cuba, Argentina, Colòmbia... que pel seu nombre no pot ser justificada per un poble que, segons la historiografia oficial, no va poder anar a Amèrica fins l'any 1765, gràcies a l'esplèndida generositat i magnificència de sa majestat Carles III de Borbó.

Jordi Grau i Bartomeu

Barcelona

Banc d'Aliments

El passat dia 14 vaig tenir oportunitat d'assistir, a la Cambra de Comerç, a l'acte amb el qual el Banc d'Aliments de Girona comença a commemorar els seus 20 anys de funcionament, i en el qual es van lliurar diplomes a les empreses i entitats que van col·laborar amb el Banc durant l'any passat.

Tres coses em van cridar especialment l'atenció. Primer, el fet que en la campanya actual arribaran a distribuir prop de 1.300 tones d'aliments entre 120 entitats benèfiques de totes les comarques gironines, amb la qual cosa atendran necessitats alimentàries de prop de 16.000 persones. No sé què m'impressiona més, si la gran quantitat d'aliments repartits o el fet que hi hagi tantes persones necessitades a la nostra província.

En segon lloc, reconforta veure la força de la societat civil catalana, alhora que resulta decebedor que la tasca d'aquesta fundació privada solament hagi merescut una subvenció de 700 euros de la Generalitat de Catalunya. Ja es veu que el tripartit anteposa altres prioritats a l'atenció de les persones necessitades, que són les que es beneficien, en darrer lloc, d'aquestes subvencions.

I finalment, em va estranyar la poca cobertura informativa que va tenir aquest acte. Segons sembla, als nostres mitjans informatius els preocupa més la política, els successos negatius o les notícies sensacionalistes que ressaltar les coses positives que es fan a casa nostra.

Anna Batista Majem

Girona

Preguntes

Si és cert, com diu Montilla, que sovint té "enganxades" amb Zapatero per defensar els nostres interessos mentre el seu superior vigila els dels espanyols, vol dir això que a Madrid consideren que els catalans no som espanyols? Significa que els nostres interessos perjudiquen els d'Espanya?

Rafael Blanch Via

Barcelona