• Imprimir

Engrunes

Joan Oliver

Partits

Només va haver-hi una cosa que no em va acabar de fer el pes de la manifestació de dissabte: el lloc que hi ocupaven els partits polítics. Anaven al final de la manifestació, ordenats de gran a petit: CiU, ERC, IC-V, CUP, etc. El nombre de manifestants de cada força era proporcional a la seva representativitat, excepte els d'Iniciativa i EUiA que eren quatre gats mal comptats, clarament superats pels de la CUP que anaven al darrere. El cas és que els partits anaven a la cua i que al capdavant de la manifestació hi anaven això que se'n sol dir representants de la societat civil. A primera fila, entre els escriptors, intel·lectuals, artistes i periodistes hi tenia molts amics, a les primeres files dels partits n'hi tenia ben pocs. O sigui que em sembla que el meu judici no està entelat per qüestions personals. La meva visió de la jugada és ben simple: no pot ser que els partits polítics quedin relegats a un pla tan manifestament secundari. Tot el que volem i somniem els que dissabte érem a la manifestació, ho faran possible els partits polítics o no ho farà ningú.

Plataformes

Els darrers temps, el comportament dels partits polítics catalans no ha estat exemplar. Uns més que d'altres, però tots ells en algun moment han posat els interessos del partit per davant dels interessos del país. Per ser més exactes, han pesat més les ganes d'accedir al poder o de recuperar-lo que no pas els projectes encaminats a fer realitat els somnis dels que ens vam manifestar dissabte. És lògic que la gent estigui desencantada dels partits i és lògic que els facin purgar l'actuació dels darrers temps; però, ens agradi o no ens agradi, les plataformes, els cercles i altres invents només serveixen per pressionar els partits, no per substituir-los.

Empènyer

Si alguna conseqüència hauria de tenir la manifestació de dissabte és fer avinent als partits polítics que hi eren que ja n'hi ha prou de fer el mec i que només la unió de totes les forces polítiques que tenen el país i la seva llibertat com a màxima prioritat ens permetrà que el dret a decidir deixi de ser un eslògan i comenci a ser una realitat. La nostra funció és empènyer, amb les manifestacions i amb els vots. Res més. Res menys.