• Imprimir
• Enviar

A la tres

La valentia de Pasqual Maragall

Xavier Bosch / Director

Agafem el Le Monde d'ahir. Pàgina 3. Parla de la massiva manifestació de dissabte, del dèficit d'infraestructures, de l'ocultació expressa de les balances fiscals i, al capdavall, del fracàs de Zapatero amb Catalunya. És un bon resum. Semblant al que han sabut fer les forces polítiques catalanes l'endemà de la marxa contra la Santa Indignació. Duran i Lleida diu que "hi havia un poble al carrer, sense president". Joan Herrera, després de l'èxit multitudinari, reclama un "canvi de prioritats". I per Joan Ridao, la processó ha de fer reflexionar el conjunt de la societat espanyola. Malauradament, ja podem anar fent frases, que ni Montilla s'immuta, ni canviaran les prioritats de ningú, ni la societat espanyola està disposada a fer cap mena de reflexió perquè amb prou feines l'han informada de l'abast de la "senyerada". Els socialistes manen a Espanya, manen a Catalunya i manen a Barcelona, dominen la maquinària del poder (i bona part de la mediàtica) i, a més a més, ja fa temps que hem descobert que el PSOE i el PSC, com més cosins, més endins. Per tot això, el PSC ha pogut fer com si sentís ploure i s'ha quedat tan ample. Iceta ha tret importància a la manifestació i ha deixat clar que el PSC mantindrà el rumb.

La miopia política, però, pot ser perillosa. La supèrbia, encara més. El PSC es va clavar una patacada important a les eleccions al Parlament i ara són la clau perquè Zapatero repeteixi a la Moncloa. Mentrestant, Antoni Castells reclama grup parlamentari propi al Congrés, Sobrequés i Rubert de Ventós porten la pancarta a primera línia, el conseller Nadal no hi va però vol i dol i, sobretot, Pasqual Maragall marca perfil propi anant a la manifestació. En aquest cas, no és cap maragallada. Ni ressentiment cap a ningú. És, senzillament, compromís amb el seu país. Sense vergonya, sense complexos i sense embuts.