• Imprimir

EDITORIAL

L'educació, un altre esvoranc

Són les pitjors notícies que ens podien donar sobre la qualitat del nostre sistema educatiu. I això que les dades fetes públiques per la Fundació Jaume Bofill són, només, el preludi de l'informe PISA a nivell europeu que es donarà a conèixer la primera setmana de desembre. Catalunya és a la cua de tots els països de la Unió i de totes les comunitats autònomes espanyoles pel que fa als resultats dels estudiants a secundària. Si mirem cap enrere, només hi veurem Extremadura i Canàries, a nivell espanyol, i Malta i Portugal, en el marc europeu.

Som els últims de la classe en gairebé tot: l'abandonament dels estudis abans d'hora és del 34% en la població d'entre 18 i 24 anys -la mitjana espanyola és del 30%-; la taxa de població que es treu el graduat escolar és del 69%, mentre que la mitjana espanyola és del 75%; només les Canàries i Extremadura tenen més repetidors al quart curs d'ESO; i, per acabar-ho d'adobar, la diferència entre el fracàs escolar a l'escola pública i la concertada és de 20 punts percentuals. Què vol dir, això? Doncs que no només estem molt lluny de l'excel·lència en l'ensenyament que ens havíem posat com a objectiu prioritari, sinó que reculem posicions respecte als nostres veïns. I, a més, estem aprofundint en la dualitat de la xarxa educativa. Cada vegada hi ha més diferències entre l'escola pública i la privada o concertada.

La immigració mal absorbida i les inversions insuficients, molt per sota de la mitjana estatal, expliquen el desastre en què ens trobem. L'escola pública està fent front gairebé en solitari a una allau d'estudiants d'origen estranger i, com diu l'informe de la Fundació Bofill, Catalunya "és una de les comunitats autònomes amb una distribució menys equitativa de l'alumnat nouvingut". La realitat es dissimula durant la primària, ja que els nens que presenten dificultats passen els cursos sense les mesures d'acompanyament i de suport necessari, i això fa que el fracàs es visualitzi a secundària. En aquest aspecte cal que, com a societat, fem un exercici de realisme: no hem invertit prou en educació i ara n'estem recollint els primers resultats. El mateix sistema de finançament que provoca esvorancs en les infraestructures ferroviàries, ens castiga en una àrea encara més sensible per al nostre futur: l'ensenyament.