• Imprimir

De tu a tu

Saldo hispànic

Llàtzer

Alfred Bosch

MIQUEL ANGLARILL

No hi ha res més admirable, Jordi Bilbeny, que la tenacitat. Gràcies al teu nervi, confesso que m'has atrapat en una vertiginosa centrifugadora de catalanitat. Reconec que m'he marejat un poc, perquè quan començava a tenir coll avall allò d'en Colom que va sortir de Pals i etcètera, m'administres una nova cullerada amb Cervantes, que resulta que era un tal Servent nascut a Xixona. Bé, ja encaixa, jo ja m'ensumava que el Quixot era un perdedor més consumat del que ens deien. Tot seguit em serveixes en plats quadribarrats Hernán Cortés, Teresa de Jesús, Ignasi de Loyola... fins que l'empatx d'orgulls, ho confesso, em fa perdre el món de vista. És aleshores quan em remates amb el Lazarillo, de la vila valenciana de Tormos, creat per l'insigne Joan Timoneda. No em queda més remei que admetre la meva ceguesa i deixar-me guiar per les teves visions ressuscitades, amic Bilbeny, autèntic Llàtzer de la nostra història. Tinc un instant de pànic, i penso que no vull tant saldo hispànic al meu haver. Després, una enrampada de lògica em diu que l'ultramar de Castella no s'explica sense una forta injecció de marineria catalanomediterrània (d'allò que ara crec que anomenen l'Euram). Al capdavall, la senyera que ens ha fet com som va donar peu a la seva còpia retallada, la bicolor que tant ens empipa. I aviat torno a trempar amb la galeria dels nascuts a casa que, passats a místics i grans capitans, van afavorir tant i tant... l'equip rival.