• Imprimir

Engrunes

Joan Oliver

La mort de l'Estatut

És curiosa la vida. Amb l'Estatut del 79, els catalans anàvem trampejant pel molt nostrat sistema de l'aquí caic i aquí m'aixeco. L'Estatut era una bírria, però era el que havíem estat capaços d'aconseguir quan les esquerres eren majoritàries a Catalunya. Havíem passat èpoques d'interpretacions insuportablement restrictives però també n'hi havia hagut de més generoses. Tot depenia de les conjuntures astrals i d'en Jordi Pujol. Per fer fora en Pujol, les esquerres es van inventar que havia arribat el moment de fer un nou Estatut i CiU s'hi va afegir, primer amb resignació, després amb entusiasme. El resultat va ser un text que no agradava a ningú però que figurava que havíem d'acceptar perquè deien que no hi havia manera d'anar més enllà. I després va i resulta que el que per a la majoria de catalans políticament sensibles era un mínim dels mínims, els espanyols troben que és un màxim dels màxims i comencen a mirar com se'l carreguen. Els peperos a canonades i els sociates amb microcirurgia. I ara tenim l'Estatut aquest que no agradava a ningú dormint el son dels justos a cal Constitucional. A la sala d'espera, l'Estatut ha mort de pur avorriment.

Constitucional

Diuen que hi haurà una gran crisi si el Tribunal Constitucional desaprova el que va aprovar en referèndum el poble català. Naturalment que hi serà, però a aquestes alçades de la pel·lícula el que faci aquest tribunal ja no és gaire rellevant. L'Estatut ja és políticament mort i només que els jutges en toquin tres comes, que les tocaran, o que l'interpretin tal com demana que s'interpreti el senyor advocat del govern socialista, ja podrem procedir formalment a l'enterrament del cadàver que ara tenim ben refrigerat a la morgue constitucional.

S'ha acabat

Mort l'Estatut, la cosa és molt senzilla: o t'apuntes a ser unionista, com han fet en Montilla i en Duran els darrers dies, o et decideixes a ser sobiranista de paraula i obra. L'últim alè del reformisme espanyol ha mort amb l'Estatut. Només falta que els nacionalistes catalans se n'adonin. Només falta que Esquerra deixi d'aplaudir el discurs unionista d'en Montilla i que CiU deixi de somniar en la resurrecció de l'Estatut i la sociovergència.