• Imprimir

Engrunes

Joan Oliver

Emprenyats i pessimistes

Darrerament estan de moda dos conceptes que pretenen definir la situació anímica dels catalans. Un és això que diuen que estem emprenyats i l'altre és el que diu que ens hem tornat pessimistes. Com que estar emprenyat i ser pessimista és mala cosa, figura que hem d'estar de bon humor i hem de ser optimistes. Què volen que els digui; com escrivia ahir el senyor director d'aquest diari, els catalans tenim tota mena de motius per estar emprenyats. I si volen que ens passi l'emprenyada alguna cosa hauran de fer. Alguna cosa hauran de fer els espanyols, però també alguna cosa hauran de fer els polítics catalans.

No ens agradem

Em sembla que la definició més precisa de l'estat d'ànim col·lectiu la va fer l'expresident Pujol quan va dir que els catalans no ens havíem agradat en tot el procés de l'Estatut. Em sembla que encara som allà mateix. La clau de l'emprenyada i el pessimisme no és fora de Catalunya, sinó dintre. Que a Madrid ens arrissin amb la cosa dels cèntims, que els trens facin figa i que l'aeroport sigui de fireta no és cap novetat. No és pas per això que estem emprenyats o que som pessimistes els catalans. És perquè no som capaços de donar una resposta a aquests problemes. No ens emprenyem amb Madrid, ens emprenyem amb nosaltres mateixos. No ens agradem.

La paraula

Qui amb més insistència ha criticat el pessimisme o l'emprenyada dels catalans ha estat el president de la Generalitat. És ben lògic. Com que l'emprenyada és amb nosaltres mateixos, és en ell en qui recau la màxima responsabilitat d'aquest estat d'ànim. Dir que estem emprenyats o que som pessimistes és sinònim de dir que no ens satisfà la seva actuació com a president de la Generalitat. I aquesta és la cosa. La cosa és que els catalans no vivim només de pa i necessitem també la paraula. I ara no hi ha paraula. I poden passar dues coses. La primera és que deixem de ser catalans com ho hem estat fins ara i aprenguem a viure només de pa (poquet) sense necessitat de preguntar-nos si ens agradem, sense emprenyar-nos. L'altra és que seguim sent catalans com ho hem estat fins ara i recuperem la paraula. Però recuperar la paraula no és possible quan no hi ha paraules.