• Imprimir

Xinjiang

Aliança pel domini de l'Àsia central

FET · Rússia i la Xina potencien una organització de caràcter militar i energètic per fer de contrapès als EUA INVITACIÓ · Conviden l'Iran a participar en unes espectaculars maniobres dels seus exèrcits

Cristian Segura

Policies xinesos fent pràctiques a la província xinesa de Xinjiang, a l'oest del país, el 16 d'agost del 2000
CHIEN-MIN CHUNG / AP

Què fan Rússia i la Xina liderant una força militar de 6.500 soldats, un centenar de vehicles de terra i aire per simular l'ocupació de regions més grans que Catalunya al seu pas per mig Àsia? Res de bo, seria la resposta més lògica malgrat que als seus responsables només els ha faltat presentar-ho com una operació humanitària. Ahir van començar a Urumqi, la capital de la regió xinesa de Xinjiang, la Missió de Pau 2007, maniobra militar de l'Organització de Xangai per a la Cooperació (SCO), una aliança sino-russa de la qual també són membres Uzbekistan, Kirguizistan, Tadjikistan i Kazakhstan. La SCO treballa oficialment per a la seguretat de l'Àsia Central davant "les forces malignes del separatisme, el terrorisme i l'extremisme". Les potències occidentals creuen que la SCO sobretot vol actuar de contrapès dels EUA.

L'operatiu seguirà un periple de vuit dies d'assajos militars per la geografia dels sis Estats membres de la SCO. Només l'elecció del punt de sortida, Urumqi, ja és una declaració d'intencions. Xinjiang és un maldecap per a la Xina pel que fa a la integritat del seu territori. És on el secessionisme és més fort, on el poder xinès dicta més sentències de mort i on l'Estat policial és fa més evident. En els últims anys s'han produït diversos incidents armats a Xinjiang entre l'exèrcit xinès i grups rebels de nacionalistes uigurs i fonamentalistes islàmics (l'Islam és la religió majoritària a Xinjiang). Pequín assegura que els problemes procedeixen sobretot de l'islamisme, l'argument perfecte per actuar amb mà dura.

La SCO insisteix que els exercicis militars "no van dirigits a cap país en concret", responent així als temors mostrats pels Estats Units. En els seus cinc anys d'existència, la SCO havia aixecat la veu en diverses ocasions contra la presència de bases militars nord-americanes a països de la zona com Kirguizistan i Uzbekistan, irònicament membres de la SCO. D'Uzbekistan els americans es van retirar fa dos anys per la pressió russa. A Moscou li interessa demostrar que segueix sent el referent a l'Àsia Central davant els governs que es mouen segons la influència nord-americana. La Xina justifica la demostració de força perquè a fi de comptes són ells i no els nord-americans els qui tenen com a veïns de frontera països inestables com l'Afganistan i Pakistan.

El portaveu del ministeri d'Exteriors va recordar ahir que les amenaces també vénen de les fronteres de països aliats, com és el cas del Kirguizistan, membre de la SCO però alhora aliat dels EUA i refugi de l'oposició política i armada uigur a la presència xinesa a Xinjiang. La comissió del govern nord-americà per a la relació econòmica i de seguretat amb la Xina (USCC) va emetre fa un any un informe en què apuntava que la SCO -l'antic Grup Xangai-5- "es pot veure com una reacció al problema de Xinjiang".

La USCC igualment dóna per fet que la SCO és "un instrument diplomàtic per reduir el paper d'Amèrica a l'Àsia Central". Per a Rússia hi ha en joc el domini del negoci de l'energia, i per a la Xina, aturar el progrés de noves democràcies a l'Àsia, segons la USCC, que compara la SCO amb el desaparegut Pacte de Varsòvia o l'OTAN, amb més població i territori per controlar però amb menys poder efectiu. Però per a Washington tindria un risc estratègic cabdal si es materialitzés una futura entrada de l'Iran en la SCO. El seu president, Mahmud Ahmadinejad, assistirà de nou com a observador a la cimera anual de caps d'Estat de la SCO aquest agost a Kirguizistan. Ahmadinejad serà, amb el president indi, el convidat d'honor de la visita que els líders rus i xinès, Vladímir Putin i Hu Jintao, faran a les maniobres militars.

La presència de l'Iran en un grup que vol fer oposició als EUA serà difícil de pair, però Pequín hi treu importància i destaca que es vol assegurar el progrés d'Àsia i el subministrament del petroli i el gas que alimenten el seu creixement econòmic.