• Imprimir
• Enviar

Marroc

"El miratge s'esvaeix"

DECEPCIÓ · Les esperances que va generar l'adveniment de Mohamed VI donen pas al desencís per la falta de canvis FUTUR · Un exministre alerta que el consens monàrquic està en perill a mig termini

David Alvarado

Mohamed VI adreçant-se al Parlament marroquí l'octubre passat, en l'últim any de l'actual legislatura
AFP

"Reafirmo que volem una monarquia ciutadana, activa, no encaixonada en un concepte reductor", deia el 30 de juliol el rei del Marroc, Mohamed VI, en el discurs a la nació. "Així és la monarquia autèntica que hem elegit", basada en una "quàdruple legitimitat: religiosa, històrica, constitucional i democràtica", va afegir en el vuitè aniversari del seu ascens al tron.

La satisfacció amb què els mitjans de comunicació marroquins van acollir les paraules del rei contrastava amb l'opinió dels observadors occidentals, pels quals Mohamed VI va deixar clar en el discurs que no té intenció de cedir ni un sol mil·límetre de poder, ans al contrari, que vol reforçar-lo. "La tan gastada retòrica de la transició democràtica al Marroc xoca frontalment amb el que ha dit el rei", apunta l'investigador marroquí de la Universitat de Tel Aviv Samir Ben-Layashi.

Les bondats del seu regnat, que Mohamed VI va desgranar durant el discurs, contrastaven amb l'actitud que el monarca va mostrar després, durant la multitudinària recepció oficial al Palau de Marchane, a Tànger. "Després de saludar amablement el públic congregat, vam poder veure un rei amb uns quilos de més, molt seriós, fins i tot enfadat", explica una persona pròxima al cercle reial. "Va ser simptomàtic el moment en què va enretirar de mala manera la mà que pretenien besar el general Benslimane i el general Bennani [els dos militars de més alt rang], potser com a mostra que n'està descontent", afegeix aquest anònim confident. "No tot són bondats en el regne de Mohamed VI i aquest fet [la desatenció als generals] demostra que els últims casos de corrupció i les filtracions a la premsa de documents secrets sobre la lluita contra el terrorisme islamista no han passat desapercebuts als ulls del monarca", conclou.

"Si bé és cert que encara queda molt per fer, no podem ignorar que s'han emprès moltes reformes i que, encara que no en notem els efectes, aviat començarem a veure'ls", indica el politòleg Abdellatif Agenouche. Per aquest fervent defensor de Mohamed VI, "la democràcia absoluta no existeix enlloc, ni tan sols en els idealitzats països europeus". Segons Agenouche, "ningú pot negar que aquest monarca està als antípodes del seu difunt pare [Hassan II] i que durant el seu regnat s'ha accelerat moltíssim el procés de democratització", afirma Agenouche, per qui, "indubtablement, la monarquia gaudeix de molt bona salut al Marroc".

No és del mateix parer l'exministre i també politòleg Abdellah Saaf. "Si a curt termini no es comencen a veure els efectes de les reformes, la gent començarà a qüestionar-se moltes coses i potser el consens al voltant de la institució monàrquica començarà a deteriorar-se". "El miratge s'ha esvaït", conclouen Abdelhak i Khalid, veterans militants de l'esquerra marroquina. "No hi ha dubte que l'adveniment d'un nou sobirà ens va fer creure que un altre Marroc era possible, que una etapa negra havia acabat i que la democràcia i el tan desitjat desenvolupament econòmic i social eren més a tocar que mai", apunta Khalid, inquilí uns anys de les presons de Hassan II. "Tot era un miratge i l'optimisme ha donat pas a la incertesa, al malestar davant la tardança d'uns canvis que no acaben d'arribar".