• Imprimir
• Enviar

Aniversari

És possible un Obama a Catalunya?

BALANÇ · Tres politòlegs catalans analitzen les repercussions a Europa de la victòria electoral de l'actual president dels EUA GLOBAL · Els experts admeten la influència del líder demòcrata en la política mundial, però alerten que el personatge no és exportable, sense matisos, fora del seu país

Raül Garcia i Aranzueque

Barack Obama en un míting del governador de Nova Jersey, Jon Corzine, diumenge a Camden, Nova Jersey
JIM YOUNG / REUTERS

Barack Obama es va convertir, demà farà un any, en el primer negre que guanya les eleccions presidencials als Estats Units. En un no res va passar a ser la gran icona política mundial, el personatge de moda en qui s'han emmirallat molts polítics de l'altra banda de l'Atlàntic. L'AVUI ha convidat tres reputats politòlegs catalans a reflexionar sobre l'obamamania i les seves conseqüències a Europa i a Catalunya a través de tres preguntes:

1. Obama ha complert les expectatives de canvi que hi havien dipositat els nord-americans?

2. Quina repercussió ha tingut o tindrà el fenomen Obama en la política europea?

3. Pot sorgir un personatge com Obama a Catalunya?

José Daniel Barquero

Director general de la Fundació Universitària ESERP

1. En el temps que el president Obama porta en el càrrec no ha tingut prou temps per arreglar-ho tot, però em consta que està treballant fort en diverses àrees, que van des de l'economia fins als drets humans. És per això que li van atorgar el Nobel. Un altre aspecte important és la sanitat. Està invertint en alternatives importants, malgrat els lobbies farmacèutics. I pel que fa a la guerra de l'Afganistan, ha demanat temps i hi està treballant. El que és clar és que s'ha rebaixat molt la crispació política. Finalment, els EUA han tancat amb un creixement del 3%, la qual cosa vol dir que han sortit de la recessió econòmica. Ara, però, li queda la batalla de l'atur. Amb tot, està en vies de complir les expectatives.

2. En la transparència, en una regulació més gran de controls bancaris que evitin la crisi financera i, evidentment, aporta una aproximació més gran a Europa.

3. Tenim eleccions d'aquí a un any i d'elles en sortirà, indiscutiblement, un líder que s'haurà d'adaptar a Obama pel que fa a l'estil. És clar que al món hi ha un abans i un després d'Obama.

Toni Aira

President de la Societat Catalana de Comunicació i Estratègia Politiques

1. Sí, ho demostra el fet que un any després segueix sumant. Suma complicitats com la dels jueus que li eren reticents, premis com el Nobel, hores de televisió i de presència als mitjans. Segueix sent el líder mediàtic que va destapar-se en temps rècord com el referent que una part important dels nord-americans estaven esperant. I les enquestes i els índexs d'audiència demostren que, com a mínim de moment, no els ha decebut.

2. Ja l'ha tingut i la seguirà tenint, tot i que ja ben modulada després de la ressaca del primer any. En un primer moment, la repercussió va traduir-se en certs excessos perquè molts van caure a voler mimetitzar-lo sense atendre prou al fet que una experiència d'èxit en un context polític i electoral determinat no té per què ser traslladable sense més a un altre entorn. Això, per sort, ja va passar i ara en queda l'aposta cada cop més decidida per la política 2.0 i per la seva essència: apel·lació a valors i la interacció més explícita amb els públics. La microsegmentació de públics va ser el gran secret de l'èxit de la campanya d'Obama.

3. Sí i no. Sí, entenent per un personatge com Obama algú que sintonitza plenament amb el batec de la seva societat en un moment determinat i clau. Sí, si allò que entenem per "un personatge com Obama" és algú que sap interpretar els signes del seu temps aplicats al seu país i que té prou lideratge i visió estratègica com per proposar nous objectius i fer que la major part de la societat l'acomboï. Però no si d'Obama només ens quedem amb la caricatura del Yes, we can i de la diferència estètica.

Vicenç Navarro

Catedràtic de ciències polítiques i polítiques públiques de la UPF

1. Les expectatives eren tan elevades que era impossible arribar a aquell nivell. D'altra banda, no hi ha prou consciència a Europa de com n'és, d'escassament democràtic, el sistema polític nord-americà. El finançament privat del sistema electoral fa que el Congrés estigui enormement influït per poders econòmics i financers, que fan molt difícil el canvi. El cas de la reforma sanitària n'és un exemple. Obama vol instaurar la universalització de l'atenció sanitària, però les assegurances privades controlen els comitès que han d'aprovar la reforma.

2. Obama representa un canvi significatiu sobre Bush. La seva política exterior serà més multilateral que no bilateral. Ara bé, tampoc s'han d'esperar gaires canvis perquè la influència dels grups econòmics és molt important per configurar la política exterior d'aquell país. Així i tot, per a Europa és millor tenir l'administració Obama que Bush.

3. El que és més important dels EUA no és la figura d'Obama, sinó el descontentament pel maridatge entre el món empresarial i la classe política. A Catalunya, els partits canalitzen el sentiment popular. Per això, el personalisme que hi ha als EUA és improbable a Catalunya. Els partits són molt febles als EUA i, per tant, les personalitats tenen un rol polític més important que a Europa. És un error dipositar les confiances de canvi en una personalitat, per molt mediàtica que sigui. S'ha de trencar amb aquesta idea messiànica que ha fet tant de mal al nostre país.