• Imprimir

Panorama

La lluita de llengües, l'eix del terratrèmol

TENDÈNCIA · Flandes intenta frenar l'avanç imparable del francès que arracona el neerlandès prop de Brussel·les OBJECTIU · Vol suprimir el dret que ara tenen els francòfons de votar partits valons

A.S.

Una dona prepara el vot a les eleccions generals anticipades belgues al costat del seu nadó, ahir a la localitat de Brakel
FILIP CLAUS / EFE

Funerals només en neerlandès per a morts francòfons, biblioteques castigades sense subvencions perquè tenen massa llibres en francès, alcaldes sancionats per parlar als seus ciutadans en la seva llengua materna i alumnes expulsats per no jugar en flamenc al pati de l'escola. Res no és suficient per frenar l'avanç imparable del francès a la perifèria de Brussel·les, cap mesura no és prou contundent, absurda ni polèmica per protegir el neerlandès i evitar que quedi arraconat a casa seva. Flandes no se'n surt i veu com la seva frontera lingüística es desplaça cap al nord i en menys de dues dècades alguns dels seus pobles s'han francesitzat.

Si flamencs i valons estan en guerra, Brussel·les-Halle-Vilvoorde (BHV) és la trinxera, l'epicentre del terratrèmol polític que ha radicalitzat el vot neerlandòfon. Als 150.000 francòfons que viuen en aquesta circumscripció, enclavada a Flandes però que encercla la francofoníssima Brussel·les, se'ls permet elegir si volen votar partits flamencs o valons -al nord de Bèlgica només poden escollir entre candidatures neerlandòfones i al sud entre francòfones. I se'ls dóna dret a ser jutjats en francès i a dirigir-se en la seva llengua a algunes administracions públiques. Però aquestes facilitats lingüístiques, que originalment havien de protegir una minoria, estan aplanant el camí del francès i permetent que s'estengui com una taca d'oli, trepitjant el neerlandès. Flandes reclama suprimir aquests privilegis i el Tribunal Constitucional li dóna la raó.

"Ja fins i tot es parla més el castellà i l'àrab que el flamenc, a la rodalia de Brussel·les, imagina't que en només vint anys el poble on has nascut i crescut canvia de llengua, que al forn on vas a comprar pa es neguen a parlar-te en el teu idioma de sempre", lamenta el líder dels liberals flamencs, Alexander de Croo. La minoria lingüística ara és majoria: Drogenbos, Linkebeek, Wemmel, Kraaimem, Sint-Genesius-Rode o Wezembeek-Oppem eren de clara majoria neerlandòfona el 1963, quan es van imposar aquestes facilitats, però s'han francesitzat ràpidament i ara entre el 50% i el 85% dels habitants hi parlen prioritàriament francès.

A Willy de Waele, l'alcalde de Lennik, un poblet verd i envoltat de vaques del BHV, a només deu quilòmetres de la capital, se li va esgotar ahir la paciència i va protestar negant-se a votar -a Bèlgica participar en les eleccions és obligatori i l'abstenció es multa amb 50 euros. De Waele ja és ben conegut per haver retirat totes les banderes belgues de Lennik, i haver-les substituït per la senyera flamenca, amb el lleó negre amb urpes i llengua vermelles sota fons groc. Els funcionaris del seu ajuntament, tot i ser perfectament bilingües com la majoria dels flamencs, tenen prohibit parlar en francès. Si ho fan poden ser sancionats, així que quan algú els parla francès assenyalen un cartell que hi ha penjat a l'entrada: "Als serveis municipals només es pot parlar neerlandès, totes les persones que no el parlin s'hauran de buscar un intèrpret".

El govern flamenc envia inspectors lingüístics a alguns plens municipals del BHV per assegurar-se que els regidors parlen en neerlandès -si no ho fan invaliden les seves decisions. I no reconeix els alcaldes de Kraainem, Linkebeek i Wezembeek-Oppem perquè es comuniquen amb els seus electors, molt majoritàriament francòfons, en francès. La biblioteca municipal de Kraainem, per exemple, no rep cap subvenció pública perquè la llei flamenca obliga a tenir almenys el 75% dels llibres en neerlandès: "¿Qui vindria a la biblioteca, sí aquí el 80% de la població parla francès? No hi hauria ningú, així que hem de funcionar sense subsidis", lamenta l'alcalde, Arnold d'Oreye de Lantremange. I els veïns Overijse, encara majoritàriament neerlandòfons, poden denunciar a la pàgina web de l'ajuntament els establiments que s'anuncien en francès.