• Imprimir

Bèlgica: el principi del final

FUTUR Triomf històric dels independentistes amb la promesa de crear un Estat flamenc dins una confederació belga CANVI Els socialistes guanyen a Valònia i el seu líder pot ser el primer cap de govern francòfon des del 1997

Albert Segura

Bart De Wever celebrant el seu triomf en les eleccions belgues, ahir a Brussel·les
FRANÇOIS LENOIR / REUTERS

Flandes diu prou. L'independentista conservador Bart De Wever i la seva promesa de fer que Bèlgica "s'evapori" van superar ahir totes les expectatives arrasant en les eleccions federals en obtenir 27 dels 150 escons. Per primer cop en la història, el primer partit de l'Estat vol dissoldre'l, un drama per a Valònia, que s'adona que podria ser el principi del final. De Wever renuncia a ser primer ministre i podria cedir el càrrec al socialista való Elio di Rupo, el més votat pels francòfons, amb 26 escons, a canvi d'una profunda reforma que transformi Bèlgica en una confederació.

"No tingueu por, si Bèlgica desapareix serà després d'una evolució", va intentar tranquil·litzar els veïns del sud De Wever, en conèixer el seu triomf aclaparador. La Nova Aliança Flamenca (N-VA) que lidera reivindica que Flandes i Valònia siguin dos Estats autònoms dins una mateixa confederació i que només comparteixin algunes poques competències, un mateix exèrcit, la monarquia d'Albert II i la rica Brussel·les com a capital comuna. Per buidar l'Estat, però, De Wever necessita que els francòfons aixequin el seu bloqueig i per això ahir els va "estendre la mà", assegurant que "cal canviar les coses plegats, avançar plegats". "A ningú no li interessa bloquejar aquest país, hem de posar en marxa una estructura que funcioni i que ens permeti resoldre problemes", va reclamar De Wever.

Tsunami sobiranista

Davant aquest tsunami independentista, Di Rupo, que es podria convertir en el primer francòfon elegit premier des del 1973, va haver de reconèixer que la Bèlgica que coneixem té els dies comptats: "Estem oberts a una reforma de l'Estat, plegats, hem de tenir prou coratge per tancar un acord equilibrat, els francòfons hem de fer un pas cap als flamencs i els flamencs cap als francòfons", va dir.

De Wever i Di Rupo començaran unes negociacions per formar un govern federal que es preveuen extraordinàriament difícils: es dóna per fet que s'allargaran durant mesos -el 2007 se'n van necessitar fins a nou, per arribar a un acord-. "Nihil volentibus arduum [Res no és impossible per a qui s'ho proposa]", va proclamar eufòric De Wever.

Del cel a l'infern en només tres anys, els democratacristians del fins ara premier Yves Leterme són el grans perdedors d'aquest 13 de juny. El CD&V, tradicionalment el partit hegemònic al nord i que aquest cop encapçalava Marianne Thyssen, s'ha ensorrat fins a quedar-se amb només 17 diputats.

Els prop de vuit milions de belgues cridats a les urnes també han castigat els liberals flamencs de l'Open-VLD, que baixen a 13 diputats, per haver forçat aquest avançament electoral a les portes de la presidència de torn de la Unió Europea i en plena psicosi del deute públic que, segons alerta el Financial Times, amenaça de convertir Bèlgica en "la Grècia del nord".

Revés electoral també per a la ultradreta separatista, el Vlaams Belang, que retrocedeix fins a 12 escons, una caiguda esperada després que tots els partits flamencs han incorporat en la seva agenda el sobiranisme.

Aquest fragmentadíssim Parlament fa preveure que el nou govern serà també molt fràgil -la passada legislatura, Leterme va dimitir fins a cinc vegades en només tres anys, incapaç de resoldre el laberint pel conflicte lingüístic de Brussel·les Halle-Vilvoorde.

Cedir i acceptar

El triomf independentista obliga ara els francòfons a cedir i acceptar que les regions tinguin més autonomia fiscal, una reforma amb què Flandes vol tallar la sagnia d'almenys 5.400 milions d'euros anuals amb què ajuda l'empobrit sud. Tot i que la N-VA és ja el primer partit de Bèlgica, els socialistes són la primera força estatal, si als 25 escons aconseguits per Di Rupo s'hi afegeixen els 13 obtinguts pels socialistes flamencs.