• Imprimir

Catalunya pot sumar per la llibertat a Cuba

Joan Antoni Guerrero Vall / Periodista. Membre i promotor de la campanya '#OZT Yo acuso al gobierno cubano'

Concentració en suport del govern de Castro convocada pel PCE dijous a la nit davant l'ambaixada de Cuba a Madrid
EFE

"Yo, con mi dolor profundo, pido al mundo que exija la libertad de los demás presos para que no vuelva a suceder lo que ha sucedido con mi hijito". D'aquesta manera, Reina Luisa Tamayo, mare d'Orlando Zapata Tamayo, el pres polític mort recentment a Cuba en vaga de fam, feia una emotiva crida al món en què reclamava l'atenció per ajudar els dissidents cubans a sortir de les presons castristes, per treure'ls dels 582 centres d'internament que hi ha a tota l'illa -abans de Fidel només n'hi havia 14- i a les quals cap organisme internacional pot entrar.

El poeta cubà exiliat a Boston Jorge Salcedo em va concedir el privilegi de ser part del projecte #OZT Yo acuso al gobierno cubano, la campanya de recollida de firmes per a l'excarceració immediata i incondicional dels presos polítics, i que, en el moment d'escriure aquest article, ja reunia més de 25.000 signatures. Entre aquestes adhesions ja hi ha una àmplia representació de personalitats de tot el món. El text de la carta ha aconseguit reunir al seu voltant idees i maneres de pensar diverses, tant a dreta com a esquerra.

Com a català, em sento enormement satisfet d'haver participat en el naixement d'aquesta iniciativa que ho deu tot a les xarxes socials. Des del principi, la carta ha estat present en versió catalana. El text, consensuat al si de l'equip del projecte, ha contribuït, entre altres coses, a fer possible que en un manifest de condemna al règim de Castro hi convisquin els noms de Pilar Bardem i Mario Vargas Llosa, per exemple, units ara en la condemna al caràcter feixista d'un règim que es dedica a perseguir l'adversari, que l'envia al calabós, que el condemna a l'ostracisme, a la lapidació social i pública o, finalment, a l'exili. Això és el castrisme.

L'adhesió de totes les persones de bona voluntat a aquesta iniciativa, que ha crescut com l'escuma després que Pedro Almodóvar, Ana Belén i Víctor Manuel hi estampessin les firmes, és necessària, i des de Catalunya, país que ha patit en el passat el feixisme i coneix els estralls de la diàspora per motius polítics, hauria de ser especialment procliu a la defensa d'una transició democràtica inajornable per a Cuba, país al qual ens uneix una forta vinculació històrica.

Alguns al nostre país, autodenominant-se "amics de Cuba", han fet tot el possible perquè els abusos del castrisme no es coneguessin. S'han apuntat sense vergonya, com el cas d'algun polític, a contramanifestacions i actes de repudi perpetrats impunement als nostres carrers -a l'estil dels patits aquesta setmana per les Damas de Blanco a l'Havana-, on han cridat "gusanos" i "pim pam fuera, abajo la gusanera" als exiliats que viuen a casa nostra, tot onejant davant seu banderes amb el Che, Fidel Castro -fusell en mà-, Lenin i Stalin, tots ells símbols de repressió per a un nombre significatiu de cubans; símbols de la trencadissa de milions de trajectòries vitals, famílies trencades i bloquejades per un règim que fa més de 50 anys que abusa gràcies al mur d'impunitat aixecat al seu voltant per una ideologia dogmàtica. És per tot això que cal signar, és per això que qualsevol firma és poca per fer sentir la veu dels que avui criden ¡Zapata vive!

Es pot signar al blog http://orlandozapatatamayo.blogspot.com