• Imprimir

La Unió per la Mediterrània engega motors a Barcelona

ACTE El jordà Massadeh pren possessió com a secretari general de la UpM, que neix amb l'ambició de fer del Mare Nostrum una regió de pau i prosperitat FRE El conflicte israeliano-palestí amenaça el projecte

Anna Balcells

Ahmad Massadeh, secretari general de la UpM, parlant ahir a Barcelona en presència del president Montilla, el ministre d'Exteriors Moratinos i l'alcalde Jordi Hereu
CRISTINA CALDERER

Després d'alguns mesos de retard, Barcelona va activar finalment ahir la Unió per la Mediterrània (UpM), l'organisme que aplega 43 Estats de la Unió Europea i la ribera sud i est del Mare Nostrum, amb l'ambiciós objectiu de convertir aquesta regió en un espai de pau i prosperitat.

La presa de possessió del secretari general de la UpM, el diplomàtic jordà Ahmad Massadeh, va marcar la posada en marxa del nou organisme, que té a partir d'avui la seu al Palau de Pedralbes, però que encara ha d'acabar de tancar la seva estructura. Tal com va subratllar el mateix Massadeh, la UpM pretén impulsar projectes de cooperació regional "tangibles" que millorin la vida dels més de 700 milions de persones que habiten una regió que s'estén des dels països escandinaus fins al Sàhara i des de l'Atlàntic fins al desert de Jordània.

En aquest sentit, Massadeh va destacar la importància de la participació d'institucions públiques i privades en el disseny i l'execució dels projectes, que abracen àmbits tan diversos com la descontaminació de les aigües del Mediterrani, l'impuls de la circulació de persones i mercaderies a la zona, la protecció civil, el desenvolupament empresarial i el foment de les energies alternatives, amb la mirada posada en un pla solar mediterrani. Massadeh va agrair el suport unànime que va rebre dels 43 Estats membres per ser nomenat al gener al capdavant de la secretaria de la UpM.

Tot i l'optimisme que va impregnar la cerimònia inaugural d'ahir, els discursos no van poder amagar l'escull principal amb què amenaça d'estavellar-se la UpM: el conflicte que oposa israelians i palestins.

En aquest sentit, el ministre espanyol d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va elogiar els esforços de l'Autoritat Nacional Palestina per establir negociacions indirectes amb Israel, després de mesos de bloqueig arran de l'ofensiva israeliana del 2008 sobre Gaza i la posterior ampliació dels assentaments jueus en territori palestí. Per la seva banda, el cap de la diplomàcia francesa, Bernard Kouchner, va defensar un cop més la creació d'un Estat palestí, en sintonia amb el seu homòleg jordà, Nasser Judeh, que va assegurar que "els pròxims mesos seran crucials" per a les negociacions israeliano-palestines. "La solució de dos Estats [palestí i israelià] serà una realitat ben aviat", va afegir Judeh.

"Cal voluntat política"

Pel que fa al finançament dels projectes que impulsarà la secretaria de la UpM, els diners provindran majoritàriament de les aportacions dels països membres, del pressupost de la UE, de la participació del sector privat i de les contribucions que puguin fer institucions financeres i entitats regionals, entre d'altres. El nou comissari d'Ampliació i de Política de Veïnatge de la UE, el txec Stefan Füle, va confirmar ahir que l'espai mediterrani és una de les prioritats de la Comissió que presideix José Manuel Durão Barroso i va reiterar el compromís d'atorgar-hi suport financer. "Tenim una visió de futur per a la regió i ara cal voluntat política per fer realitat aquesta visió", va dir el comissari.

Tot i que l'embrió de l'actual UpM es va gestar el 1995 a Barcelona durant la presidència espanyola de la Unió Europea, Moratinos va reconèixer els mèrits del govern francès a l'hora de rellançar el projecte i de dotar-lo de més contingut i ambició. El president Nicolas Sarkozy, va dir el ministre espanyol, "va tenir la valentia i el coratge polític de no conformar-se amb un procés i de mirar cap al futur". En un gest de complicitat, Kouchner va agrair a Javier Solana, exalt representant de la Política Exterior i de Seguretat de la UE, la "visió estratègica" que el va portar a "engegar el procés revolucionari d'acostar Europa al Mediterrani".

A més del secretari general, la secretaria de la UpM comptarà amb sis secretaris generals adjunts, procedents de Grècia, Itàlia, Malta, Turquia, Israel i Palestina, que s'ocuparan dels sis projectes prioritaris de l'organisme, identificats a la cimera de caps d'Estat i de govern celebrada a París el 2008. De moment, només han estat designats els dos primers.

La "guàrdia civil"

La cerimònia inaugural de la UpM va començar amb un acte d'hissada de les 43 banderes dels països euromediterranis, a càrrec de membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona i dels Mossos d'Esquadra vestits de gala, a l'esplanada del davant del Palau de Pedralbes. L'anècdota es va produir quan el presentador va anunciar -i després va corregir- que la "guàrdia civil" de Barcelona hissaria les banderes.

La Generalitat de Catalunya ha habilitat uns 2.470 m2 de les dependències del Palau de Pedralbes per acollir-hi la secretaria de la UpM i la seixantena de persones que hi han de treballar. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va assegurar que la capital catalana "acull amb orgull" la secretaria general de la UpM, i li va oferir "tot el suport" perquè pugui dur a bon port les seves iniciatives. Per la seva banda, el president José Montilla va assegurar que Barcelona i Catalunya "han complert" com a ciutat i com a país en la posada en marxa de l'entitat euromediterrània. Montilla va recordar que "per als catalans, la Mediterrània no és una frontera, sinó una dimensió essencial de la nostra identitat".