• Imprimir

Obama planta cara al règim birmà

RECLAM El president dels EUA exigeix l'alliberament de la líder opositora, Suu Kyi, i comicis democràtics en una reunió amb un cap militar VOL Viatja a la Xina per millorar-hi relacions

Redacció

Barack Obama encaixant ahir les mans amb els líders de l'ASEAN a Singapur. El segon començant per l'esquerra és Thein Sein, 'premier' birmà
MANDEL NGAN / AFP

Vuit mesos després d'haver arribat a la Casa Blanca, el primer president negre de la història dels Estats Units, Barack Obama, va ser guardonat amb el premi Nobel de la pau, un reconeixement a les bones intencions i als bons propòsits de la nova administració nord-americana. Després d'haver acceptat el premi com una crida a l'acció, Obama ha començat a fer gestos enmig de la seva gira pel continent asiàtic.

El líder americà es va convertir ahir en el segon president dels EUA que es reuneix amb un dirigent birmà i el primer que ho fa en els últims 43 anys. Fins ara, tan sols el president Lyndon B. Johnson s'havia trobat amb un líder del règim asiàtic des de l'arribada al poder dels militars el 1962. Però, més enllà de dates i anècdotes, Obama va aprofitar la seva gira asiàtica per trencar el boicot americà a la cimera de l'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (ASEAN) i assistir a la cimera de Singapur, on es van reunir els màxims representants dels deu països de la regió, inclosa Birmània.

Cara a cara, sense intermediaris, asseguts en la mateixa taula i envoltats per la resta de líders de la cimera, Obama va exigir al primer ministre birmà, el general Thein Sein, que alliberi Aung San Suu Kyi, símbol birmà de la lluita per la democràcia, avui sota arrest domiciliari.

"Allibereu Suu Kyi, allibereu tots els presoners polítics, atureu la violència contra les minories ètniques i celebreu eleccions justes, netes i transparents". Aquest va ser el contundent missatge d'Obama al dirigent birmà, tal com va informar ahir el portaveu a la Casa Blanca, Ben Rhodes. Un missatge en què el líder americà no va relegar cap de les qüestions que han fet del règim birmà un dels països més aïllats i empobrits del món, colpejat per la corrupció militar i les sancions internacionals. I és que a les presons birmanes hi ha uns 2.000 presos polítics.

Suu Kyi, també premi Nobel de la pau i coneguda com la Dama de la Democràcia, ha estat privada de llibertat durant 14 dels últims 20 anys. L'agost passat, el Tribunal de Rangun va ampliar el seu arrest domiciliari en un any i mig. La líder opositora va ser acusada llavors d'haver trencat les condicions del seu arrest després d'haver acollit a casa seva un ciutadà nord-americà. La sentència es va produir, precisament, poc després que arribés a la fi el seu anterior arrest domiciliari. Els advocats de Suu Kyi han apel·lat la sentència.

Thein Sein va respondre a les crides d'Obama amb el silenci. Amb tot, el règim ha començat a donar petits i tímids senyals d'obertura els darrers mesos. El 4 de novembre, Suu Kyi apareixia en públic per primera vegada en sis anys, després que els militars l'autoritzessin a sortir de casa.

Eleccions el 2010

El règim liderat per Than Shwe té una data en ment: el 2010, any en què el país celebra les primers eleccions en 19 anys, uns comicis sense dia fixat i qualificats d'antidemocràtics.

Segons la Constitució birmana, aprovada en un referèndum en plena devastació del país pel cicló Nargis, els militars s'han concedit el 25% dels escons del futur Parlament i el dret a veto sobre l'elecció de diputats. La carta magna impedeix a Suu Kyi participar a les eleccions per haver-se casat amb un estranger.

Després de Singapur, Obama va arribar ahir a la Xina, on s'hi estarà fins dimecres per segellar un gir pragmàtic en les relacions dels EUA amb el gegant asiàtic, al qual necessita per combatre la crisi i frenar les ambicions nuclears de Corea del Nord i l'Iran.