• Imprimir

Birmània

Viatge iniciàtic al

LLIBRE · 'Tierra dorada', de Norman Lewis, avançava el 1951 les causes de la crisi birmana CLAUS · Ètnies, guerrilla i censura en són les raons

Marta Monedero

Quin futur té un país on una Nobel de la pau viu sota arrest domiciliari? Birmània és un dels territoris més fèrtils del Sud-est asiàtic, amb notables reserves de gas i tungstè. Però l'aïllament i la corrupció l'han condemnat a figurar en la llista dels països més pobres del subcontinent, tot i que els boscos controlats per la junta militar abasteixen de teca les potències internacionals i la producció d'opi omple d'heroïna el mercat negre.

De l'excolònia britànica, però, no se'n parla. O se'n parla poc, llevat d'excepcions que capten els titulars de premsa com ara la Revolució Safrà, el color de l'hàbit dels monjos que fa dos anys omplien els carrers de Rangun; la massacre de 3.000 manifestants el 1988 o les imatges que arriben de l'esllanguida i mediàtica líder de l'oposició, Aung San Suu Kyi. Davant la pressió exterior, el règim ha insinuat una tímida apertura i l'any que ve convocarà eleccions. Però com que pretén controlar-les, difícilment duran enlloc.

Birmània viu en silenci i, per entendre'n les penombres, cal mirar-la amb lupa i, alhora, amb perspectiva. Ens hi ajuda poder endinsar-nos en la lectura apassionant de Tierra dorada (Altaïr), un dels grans llibres de viatges de tots els temps, firmat pel britànic Norman Lewis, un autor d'autors -rara avis- i altament compromès. El 1968 un article seu publicat al Sunday Times va impulsar la creació de Survival International.

No tan conegut al nostre país com requeriria la qualitat de la seva prosa, delicada i detallista, Graham Greene en va dir que era un "dels millors escriptors, no d'una dècada en particular, sinó del segle". Així ho explicaven fa uns dies, a l'Altaïr, Albert Padrol (cofundador de la llibreria) i el periodista Jacinto Antón (enciclopèdia vivent sobre narrativa viatgera) en una xerrada reveladora i divertidíssima.

L'antiaventurer

"El pare de Lewis es creia la reencarnació de l'esperit d'un líder pellroja i això marca!", exclama Antón, que va entrevistar-lo tres vegades. "Era un ratolinet amb bigoti, l'antiaventurer", recorda el periodista; en contraposició a d'altres autors viatgers de l'imperi com l'explorador Wilfred Thesiger, l'historiador Patrick Leigh Fermor o l'exoficial dels llancers de la reina, que després es faria un canvi de sexe, Jan Morris. Però aquesta és una altra història...

Tornem a Lewis, que defugia "els camins fressats i va seguir viatjant fins als 90 anys", diu Padrol. Per ell, Tierra dorada és un relat visionari, que augura les claus de la crisi birmana, entre les quals hi ha "la complexitat ètnica, les guerrilles, l'eficaç censura i el fet que els anglesos hi enviessin funcionaris indis". Un carnaval literari escrit el 1951 i tan increïble com l'obra anterior, Nàpols 44, nascuda de l'experiència durant l'ocupació aliada a Itàlia, que va facilitar a Lewis casar-se amb la filla d'un capo mafiós. "Però ell no se'n va adonar fins que va veure que tothom besava la mà del seu sogre", raona Antón.

"Lewis tenia el do d'entrar en un lloc sense cridar l'atenció i, per a un viatger, això és fantàstic". De fet, la seva biografia porta per títol Semi-invisible man i, potser per aquesta raó, l'escriptor va saber captar l'essència d'un país que, encara avui, segueix sent semiinvisible.