• Imprimir

Europa comunitària

La maquinació txeca contra la UE

FRONT · Praga aprofitarà la seva pròxima presidència de la Unió per sumar aliats contra el Tractat de Lisboa INCIDENT · El president Klaus irrita Dublín en donar suport a un irlandès que va defensar el no

Paco Soto

L'euroescèptic Václav Klaus, pròxim president de torn de la UE, en una roda de premsa a Varsòvia el 13 d'octubre
REUTERS

El president de Txèquia, el conservador i euroescèptic Václav Klaus, busca aliats a Europa per impulsar un front contra el Tractat de Lisboa. Un mes i mig abans que la República Txeca iniciï la presidència semestral de la UE, Klaus fa tot el possible perquè el seu país no firmi el tractat i altres Estats de la UE es posicionin a favor seu.

En principi, Klaus compta amb el suport del seu homòleg polonès, Lech Kaczynski, i busca aliats entre líders polítics i econòmics d'Irlanda i altres països. Per aquest motiu aquesta setmana ha fet una visita d'Estat de tres dies a Irlanda, on es va reunir amb mandataris oficials, però també amb representants de corrents euroescèptics, com ara l'home de negocis Declan Ganley, que va protagonitzar una reeixida campanya a favor del no al Tractat de Lisboa en el referèndum del juny.

La reunió entre Klaus i Ganley va provocar un fort malestar en les autoritats irlandeses i una protesta formal del ministeri d'Afers Estrangers, però el cap d'Estat txec no es va donar per al·ludit ni va considerar oportú expressar les seves disculpes a Dublín.

El president txec ja havia rebut Ganley a Praga al juliol per abordar la possibilitat d'impulsar un partit crític amb la UE, que fins i tot podria presentar llistes comunes en diversos països als comicis europeus del 2009. Per la seva banda, el primer ministre txec, Mirek Topolanek, tot i que també és euroescèptic, es mostra més pragmàtic i reconeix que l'acord de Lisboa és "un mal necessari" per a Txèquia. Però fa uns dies va haver d'admetre que Praga no podrà ratificar el tractat "abans de finals d'any" a causa de "factors externs", que no són altres que l'estratègia del cap de l'Estat.

Klaus, fundador del partit dels Demòcrates Cívics (ODS) -que governa Txèquia en coalició amb democristians i ecologistes-, suscita una profunda preocupació entre els seus socis de la UE, que el veuen com un perill per al futur europeu. Tant és així que l'actual president en exercici de la Unió, Nicolas Sarkozy, es va reunir fa poc a París amb Topolanek -líder d'ODS- per mirar d'aclarir la posició de Praga i li va plantejar la possibilitat que França assumís temporalment la presidència de l'eurozona, de la qual Txèquia no forma part.

De moment, Praga i Brussel·les estan a l'espera que el Tribunal Constitucional txec notifiqui, el 25 de novembre, si el Tractat de Lisboa vulnera la carta magna del país centreeuropeu. Si la decisió de l'alt tribunal fos afirmativa, el govern txec tindria un sòlid argument jurídic a favor seu. En cas contrari, Praga desitjaria, segons va dir el mateix Topolanek, que la ratificació del Tractat es vinculés a la instal·lació en territori txec d'un radar que forma part de la base de defensa antimíssils que Washington vol posar en marxa en aquest país i a Polònia.

Malgrat la delicada situació, el politòleg txec Petr Just creu que el partit de Klaus i Topolanek "està en una situació d'esquizofrènia, perquè rebutja el Tractat, però tampoc pot aprofitar la presidència europea del país per provocar encara més tensió".

Per contra, el comentarista de política internacional polonès Mariusz Borkowski pensa que "la presidència txeca serà una etapa convulsa que podria conduir la Unió Europea a un carreró de difícil sortida en qüestions com ara les relacions amb Rússia i els Estats Units, la lluita contra l'escalfament global o l'estratègia per fer front a la crisi financera internacional". "Klaus representa un corrent de la dreta europea ultranacionalista, atlantista i oposat a la cessió de sobirania a Brussel·les". Segons les enquestes, el 55% dels txecs coincideixen amb la postura del seu president.

Europa respiraria alleugerida si se celebressin eleccions generals anticipades que donessin la victòria als socialdemòcrates, com ha demanat el seu líder, Pavel Bém.