• Imprimir

Estats Units

L'imparable Barack Obama

INEVITABLE · En el subconscient polític dels nord-americans s'ha instal·lat la imatge d'una victòria gairebé segura del candidat demòcrata NERVIS DE MCCAIN · L'estratègia del candidat republicà comença a donar senyals d'esgotament

Toni Cruanyes

Barak Obama va rebre la felicitació dels seus seguidors per l'èxit en el debat
J. YOUNG / REUTERS

No ha estat tant una victòria de Barack Obama com una derrota de John McCain. Cap dels dos no ha llançat cap idea nova. Cap dels dos no ha aconseguit abatre l'altre amb contundència. En principi, a John McCain l'havia d'afavorir el format de preguntes i respostes amb el públic, ja que en les distàncies curtes és on aquest heroi de guerra transformat en avi entranyable pot desplegar els seus dots de calidesa i naturalitat. En això McCain demostra estar més a la vora de l'americà mitjà, en el millor estil de Bill Clinton o Ronald Reagan, mentre que Obama apareix inevitablement llunyà, com Al Gore o George Bush pare. Però en aquests temps de crisi la superioritat oratòria del candidat negre i l'aplom amb què va exposar les seves mesures econòmiques van poder més. Donant per segur l'avantatge en els sondejos, Obama va prendre's el debat com un combat de boxa en què l'eventual guanyador només ha de moure's graciosament pel ring, al voltant del rival, esperant que passi el temps i el gong final certifiqui la seva victòria. A més, donat el vigor físic i la joventut d'Obama, una actitud agressiva contra McCain li hauria costat més cara que l'aproximació suau i respectuosa de dimarts a la nit.

Ara, a poques setmanes de les eleccions, s'ha instal·lat en el subconscient polític dels nord-americans que la victòria de Barack Obama és inevitable. Fins al punt que alguns experts -també Karl Rove, l'exassessor de George Bush- pronostiquen un possible "tsunami blau" el 4 de novembre. Potser per això el camp republicà s'està posant cada cop més nerviós i ja ha entrat en el joc brut de vincular Obama amb grups terroristes o dubtar del seu patriotisme o, més increïble encara, culpar-lo directament de les fallides dels bancs d'inversió Freddie Mac i Fannie Mae. El mateix John McCain comença a mostrar símptomes d'estar al límit clínic d'un atac de nervis: en tot el debat no va mirar ni un sol cop als ulls d'Obama, i va evitar tant com va poder citar-lo pel seu nom. Els nervis creixents de McCain són el millor aliat per a un Obama que ha trobat en la moderació i el seny el seu millor passaport cap a la Casa Blanca.