• Imprimir
• Enviar

Estats Units

Els draps bruts de l'equip de Hillary

ASSESSORS · Surten a la llum els errors i les disputes internes dels caps de campanya de Clinton RIVAL · Un estrateg va proposar a la senadora que qüestionés les "arrels americanes" d'Obama

Lara Bonilla

Hillary Clinton adreçant-se als seus seguidors durant un míting el Superdimarts, el 5 de febrer passat, a Nova York
MIKE SEGAR / REUTERS

Que la campanya de Hillary Clinton va fracassar és, a hores d'ara, evident. El seu rival, Barack Obama, és el nominat demòcrata a la presidència dels EUA -serà ratificat a la convenció de Denver- i ella està cada cop més avall en la llista de vicepresidenciables.

Però Hillary continua sent notícia. Ara han sortit a la llum més detalls sobre els errors de la seva campanya per la nominació. Draps bruts que posen al descobert les baralles entre els membres del seu equip, amb l'estrateg Mark Penn al capdavant, que queden retratats com un grapat d'ineptes que es van equivocar de missatge.

Penn va aconsellar a la senadora que qüestionés "les arrels americanes" de Barack Obama per contrarestar el seu origen divers i multicultural. "No puc imaginar els EUA escollint en temps de guerra un president que no és fonamentalment americà en els seus valors i el seu pensament", va escriure Penn el març del 2007 en un memoràndum enviat a Hillary, que ara ha fet públic la revista The Atlantic Monthly. "Infantesa a Indonèsia i a Hawaii [...;]. Guarda-ho per al 2050", va afegir. La senadora, però, no va fer cas del consell del seu estrateg, a qui molts atribueixen la derrota de Hillary.

Mala gestió econòmica

Entre els errors de la fracassada campanya, l'article cita també la mala gestió econòmica i en responsabilitza Patti Solis Doyle, que va acabar dimitint, així com les baralles entre els seus col·laboradors. Es dóna el cas que Hillary, que es presentava com la candidata "preparada per governar des del primer dia", va ser incapaç de frenar la guerra interna al seu equip.

Gran part de les disputes eren sobre la conveniència de fer una campanya negativa contra Barack Obama. Penn defensava aquest extrem i altres assessors preferien una campanya constructiva. Penn també proposava explotar la controvertida retòrica de l'expastor d'Obama Jeremiah Wright. "No seria el final del partit una sola cinta de Wright atacant Amèrica i amb Obama allà assegut?", va escriure. L'estrateg es va equivocar, ja que els incendiaris discursos del reverend no van acabar amb el partit.

També hi va haver encerts. En un altre memoràndum, Penn parlava de la importància del que anomenava "els americans invisibles", és a dir, dones i classes treballadores. Dos segments de població que van donar la victòria a Hillary davant d'Obama en Estats claus. Uns votants que també eren els de l'excandidat John Edwards, que fa uns dies va reconèixer haver mantingut una relació extramatrimonial. Hi ha qui creu que si Edwards hagués reconegut abans la seva infidelitat, Hillary hauria guanyat a Iowa -va quedar tercera per darrere d'Obama i Edwards- i "avui seria la nominada", ja que un excandidat i l'altre compartien el mateix electorat. Així ho va dir un assessor seu, Howard Wolfson, que va admetre que tot i conèixer l'"afer", van preferir guardar silenci.

Tot plegat serveix per escalfar motors de cara a la convenció demòcrata de Denver, que es fa a finals d'agost. En els últims dies, també s'han incrementat els rumors que els delegats de Hillary planejaven rebel·lar-se a la convenció. Per calmar els ànims, la senadora tindrà la seva pròpia nit, i pronunciarà un discurs el 26 d'agost, coincidint amb el 88è aniversari del dret de vot de les dones.