• Imprimir
• Enviar

TELEOBJECTIU

Combatre i emblanquir el terrorisme

Alfons Quintà / Periodista

Durant anys vaig poder escriure llargament de política internacional. Rarament vaig tractar del conflicte israeliano-palestí. Aquí hi ha unes passions tan enceses que parlar-ne, des d'un punta de vista que hagués intentat ser ponderat i pacificador, era córrer el risc de denigracions. A Catalunya hi ha una pretesa i embafosa especialista d'Israel que practica la injúria delirant.

També hi ha extremisme al Pròxim Orient. Dos personatges certament amants de la pau -el president egipci Anwar al-Saddat i el primer ministre israelià Yitzhak Rabin- van ser assassinats per extremistes dels seus propis països. El mateix li havia passat al besavi del rei de Jordània.

Liquidada l'URSS, que va usar el món arabomusulmà com un instrument del seu mil·lenarisme, avui, des del punt de vista de la comunitat internacional, les coses han millorat. Hi ha un desig general de crear un Estat palestí viable i de garantir la seguretat d'Israel. Atès que no poden, o no volen, estar casats en el si d'un mateix Estat plurinacional, tenen dret a un bon divorci.

Però a casa nostra hi ha qui es complau a estimular els conflictes arreu. Complementen la seva arcaica visió del món, basada en la bogeria marxista de la lluita de classes. S'ha vist amb l'intent de visita a Barcelona de la terrorista marxista leninista Leila Khaled, en un acte patrocinat per l'Ajuntament, la Generalitat i el govern espanyol.

Finalment, a Khaled li van denegar el visat per entrar a la Unió Europea. Això s'ha d'aplaudir. Cal superar la bestiesa comunista segons la qual hi hauria terroristes bons i terroristes dolents. No es por emblanquinar el terrorisme. Però dir-ho aquí pot portar-te a poder escriure només a les parets d'un vàter. I encara.