Un cotxe de la policia passa davant d'un cartell amb les fotos de Hitler, Bush i els exiliats cubans Luis Posada Carriles i Orlando Bosch, en una foto de setembre del 2006 a l'Havana
REUTERS
Les apressants necessitats econòmiques a Cuba han agreujat el fenomen de corrupció general, que ara transcendeix els furts de béns en els centres de treball per part dels mateixos treballadors, als quals el sou no arriba per sobreviure. La corrupció afecta també els membres de la Policia Nacional Revolucionària (PNR), cos visible en qualsevol cantonada, encarregat de mantenir els carrers sota control, en un país on l'ampli ventall de prohibicions fa que sigui gairebé impossible no incórrer en algun delicte.
Segons diferents fonts, les arbitrarietats d'aquest cos policial les pateixen en gran mesura els conductors de l'estatal Panataxi, companyia en la qual la corrupció és el pa de cada dia. "El 90% dels taxistes som una colla de corruptes però encara ho és més la policia", diu un conductor de camí a l'aeroport José Martí. Com ell, molts taxistes s'apropien de la recaptació, pactant la tarifa directament amb el client i sense fer ús del taxímetre. "No s'ha de robar al client sinó al paio de la barba", diu referint-se a Fidel Castro. Per evitar la policia i els controls, s'arriba a l'aeroport per una ruta alternativa travessant un barri marginal de la capital. "Aquest és el camí per on passem tots els que robem", confessa.
Els conductors de Panataxi treballen amb el peso convertible (cuc), l'equivalent al dòlar ideat pel règim per retirar la moneda nord-americana de circulació. La majoria dels usuaris d'aquest servei són cubans que tenen accés a la divisa i turistes (una altra companyia el fa en moneda nacional). Amb les trampes, els taxistes poden obtenir en un sol viatge uns guanys que superen fàcilment els ingressos d'un cubà corrent. El taxista de l'aeroport cobra pel trajecte des del centre de l'Havana fins a José Martí 15 pesos convertibles, uns 375 pesos cubans (moneda nacional), xifra que equival a un sou i mig d'un mestre cubà, i al doble del que pot percebre un metge per un mes de feina. L'adquisició de pesos convertibles -sempre per via il·legal o "per l'esquerra", com es diu popularment- és l'objectiu primordial de la majoria de cubans que, davant de tanta disparitat, cada cop desconfien més de la revolucionària promesa del 1959 de crear una societat igualitària. El lament "no és fàcil", per referir-se a qualsevol penúria quotidiana, és el que més se sent a Cuba.
Les multes
La policia, coneixedora de la posició dels conductors de Panataxi, els controla més. "Ells saben perfectament que hem de conduir molt i que no ens interessa cometre infraccions perquè podríem perdre la llicència", explica un conductor jove durant un trajecte. Els conductors que acumulen 36 punts en la comissió d'infraccions s'arrisquen a perdre l'autorització. "Aquesta és l'arma que usa la policia en contra nostre: no ens multen amb punts a canvi d'una quantitat pactada de pesos convertibles", afegeix el jove.
Un altre taxista afirma que els controls continus són també una reacció a l'augment de robatoris de vehicles de la flota de Panataxi, antics Lada russos que porten més de dues dècades funcionant. "Ara aquests Lada estan molt buscats perquè les peces es posen a la venda i se'n poden treure més de 6.000 dòlars". Aquest fet ha generat una reducció de la flota de vehicles i ha incrementat la inseguretat entre els taxistes, ja que s'ha arribat al punt que s'han multiplicat les morts de conductors en mans dels lladres, diuen els conductors. Els punts de controls policials als voltants de l'Havana, com el del riu Bacuranao, en direcció a Playas del Este, són el màxim exponent de la corrupció policial, segons confirmen diversos taxistes. Les extorsions aquí han fet que fins i tot el punt de control hagi sigut rebatejat com a La Cadeca (nom que reben les Cajas de Cambio de moneda a l'illa).
La policia, sobre la qual pesen ara les acusacions, va néixer de l'Exèrcit Rebel cinc dies després d'instal·lar-se al poder a Cuba el 1959. Inicialment subordinada a les Forces Armades, el 1961 va passar a dependre del ministeri d'Interior.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |