• Imprimir

Aliança econòmica

Brown pica l'ullet a la Xina

POSICIÓ · El Regne Unit intenta convertir-se en el soci favorit de Pequín DESIG · Els laboristes volen que Londres sigui la plataforma internacional de les empreses xineses

Cristian Segura

Gordon Brown i la seva dona, Sarah, arribant a Xangai sota la pluja abans-d'ahir
DYLAN MARTÍNEZ / REUTERS

Al Regne Unit poden estar orgullosos de tenir la democràcia més antiga del món, ara també poden dir que són un aliat privilegiat de la dictadura més poderosa. El primer ministre britànic, Gordon Brown, va concloure ahir tres dies de visita oficial a Pequín i Xangai amb la voluntat de "portar les relacions bilaterals a un nivell més alt".

En la reunió de divendres passat amb el seu homòleg xinès, Wen Jiabao, es van establir ambiciosos objectius per convertir el Regne Unit en el primer soci econòmic de la Xina: d'aquí al 2010 es vol augmentar un 50% el valor de les relacions comercials bilaterals, fins als 41.000 milions d'euros, es volen duplicar el nombre de projectes científics desenvolupats entre centres d'estudi dels dos països i s'aprova un nou pressupost de 66 milions d'euros per a mesures de protecció mediambiental en ciutats xineses.

El gran obsequi de Brown va ser convidar les companyies xineses a establir-se al Regne Unit i, més en concret, als grups financers estatals. "Volem ser la destinació número 1 del negoci xinès invertint al món. Crec que aquest nou nivell d'aliança augmentarà la quantitat de les inversions de les firmes xineses a la Gran Bretanya", va explicar Brown. La invitació de Brown va anar acompanyada de polèmica perquè l'any passat, el fons estatal xinès China Investment Co. (CIC) va elegir Londres com a seu internacional. El CIC és el braç financer del govern xinès, amb uns recursos per invertir 136.000 milions d'euros procedents de les reserves de divises internacionals acumulades pel govern xinès.

El premier britànic, de gira des d'ahir per l'Índia, va posar en escena un duo harmònic amb Wen a favor de la llibertat de mercat. Ho va fer just en un moment en què des de Brussel·les, un altre britànic, Peter Mandelson, comissari de Comerç de la UE, adverteix amb dures paraules que a les empreses europees se'ls impedeix competir amb igualtat al mercat xinès pel proteccionisme del govern del Partit Comunista (PCX). La condescendència de Brown va ser total, fins i tot quan en una xerrada amb Wen a la Universitat del Poble, a Pequín, un estudiant li va demanar la seva opinió per les reformes socials i polítiques aplicades per la cúpula del PCX.

No qüestionar afers interns

Brown no va fer ni el gest de plantejar una crítica constructiva, tot al contrari, va defensar la lenta obertura de la Xina al marge de l'economia: "Primer has de tenir una economia òptima per tenir una bona societat". Brown va celebrar que Wen fos un devot lector de pensadors escocesos -com ell- i liberals com David Hume o Adam Smith. També va dir que creia en la paraula de Wen quan aquest, a pregunta d'una acadèmica que criticava "la retòrica dels EUA quan diuen que el creixement de la Xina és una amenaça", va assegurar que "la Xina no té la capacitat ni la intenció d'enfrontar-se a ningú". Brown volia demostrar a Pequín que el Regne Unit és un soci fidel que només vol fer negocis i no qüestionar afers interns. Una posició que les autoritats xineses agraeixen quan inversors de pes com els EUA, Alemanya o Austràlia burxen amb els dèficits pel respecte als drets humans i la legalitat.