• Imprimir

ENTREVISTA: Entrevista

"Hu és afectuós i humà, però coneix el límit del seu poder"

DESIG · "M'agradaria que el govern assumís la democràcia, però no ho farà" MALESTAR · "La pressió social a la Xina creix, però no sé qui encendrà la metxa de la bomba"

Cristian Segura

Han Dongfang després de l'entrevista amb l'AVUI, a la seva oficina, a Hong Kong
CRISTIAN SEGURA

Han Dongfang (Pequín, 1963) va ser un líder dels moviments democràtics de Tiananmen. El 1989 va cofundar el primer sindicat independent de la Xina comunista. Va passar dos anys a la presó amb tuberculosos abans de ser expulsat del país. La malaltia li va destrossar un pulmó. Des del 1993 viu a Hong Kong i assessora milers de treballadors de la Xina. Ha fundat el centre China Labour Bulletin i dirigeix des de fa deu anys un programa de ràdio d'acció sindical que se sent via satèl·lit a tota la Xina.

Vostè ha avisat de la imminència d'una revolució a la Xina. Desitja aquesta situació?

Al contrari, em preocupa. Les revolucions mai han beneficiat el poble. Són utilitzades per individus i són iguals o pitjors que els anteriors. Si el govern no permet que s'apliqui la llei es produirà una amenaça seriosa de revolució o alguna cosa pitjor.

Què és això que pot ser pitjor?

El 1989 el poble va veure coses malament, però va ser esclafat [a Tiananmen]. Des d'aleshores, als xinesos se'ls permet guanyar diners però no ser bons ciutadans. Qui volia aplicar la legalitat ha anat a la presó. El govern ha corromput la ment dels ciutadans, els ha fet irresponsables i això és pitjor que la revolució.

Els líders del PCX prometen un canvi de valors. Ho veu possible?

Quan Hu Jintao [president de la Xina] i Wen Jiabao [premier] van arribar el 2003, les coses van canviar. Hu és un home afectuós i humà, però coneix els límits del seu poder. Als 90 es va iniciar la descentralització del poder amb la idea d'aplicar un sistema més democràtic. Els governs locals es van fer més poderosos però més corruptes. La majoria de casos de corrupció [a la Xina] són per sota del nivell provincial. És gent que sap que el Partit Comunista s'acaba i vol recollir el màxims profits abans que sigui tard. Un país tan gran no pot ser controlat per un poder central, i a la Xina el govern central encara assumeix la majoria de responsabilitats. L'alternativa és enfortir la societat civil i l'ordre de la llei.

La seva feina té un contingut polític més fàcil en democràcia.

M'agradaria que el govern assumís la democràcia, però crec que no ho farà. Tinc una mentalitat política i vull el millor per al meu país, però com a sindicalista la meva vida no canvia segons qui governa. El govern ha de ser un actor de coordinació entre el treballador i l'empresa.

A vostè no el deixen entrar a la Xina però allí té una influència directa gran, fins i tot té gent treballant per a vostè. Com s'ho fa perquè les autoritats el respectin?

El govern ens envia regularment una enquesta d'audiència. Diu que tenim 10 milions d'oients, però ressalta que són xifres oficials. Calculem que en realitat són 40 milions. Amb el govern tinc una bona relació perquè vaig deixar la porta oberta. Sovint se m'acosten els seus agents i parlem o em demanen d'anar a sopar. El govern està satisfet amb la nostra feina. Si no, no hi podríem actuar. Oferim als treballadors alternatives a protestar bloquejant carreteres o al govern local. És més efectiu recórrer al sistema legal. Els dic que exigeixin els seus drets i els facin servir.

Quin és el principal problema social que ha tractat en el seu programa de ràdio?

El problema més denunciat eren les privatitzacions d'empreses públiques. Obligaven treballadors a comprar accions perquè no hi havia prou inversors i passats dos anys els deien que l'empresa faria fallida i els forçaven a marxar amb una indemnització de 200 yuans [20 euros] per any treballat. Hi ha 50 milions d'afectats d'entre 40 i 50 anys. No troben feina perquè no poden formar-se, no tenen ajuda ni recursos sanitaris. Oficialment els anomenen "elements d'inestabilitat social". La pressió social a la Xina creix. Qui encendrà la metxa? Els prejubilats estafats? Els grangers? Els immigrants il·legals de les ciutats? Les víctimes d'inundacions que no reben ajudes? Els afectats per una crisi borsària i d'hipoteques? Tot això alimenta la bomba.

* Han Dongfang és dissident xinès