• Imprimir

Península coreana

Sota la paraula de Crist

RESPOSTA · La influent comunitat religiosa de Corea del Sud ofereix una educació especial als qui han fugit de la dictadura de Corea del Nord DIFICULTATS · Els refugiats pateixen problemes d'adaptació per la diferència de model de vida però se'ls valora com a pont entre tots dos països quan arribi la reunificació

Cristian Segura

Fugitius nord-coreans miren per la finestra en arribar en autobús a Sungnam, a 24 quilòmetres de Seül
EFE

La vida no és fàcil per als nord-coreans. Tampoc ho és per als qui han aconseguit fugir de la dictadura: primer s'han de jugar la vida creuant la frontera amb la Xina, després han de viure en la clandestinitat durant mesos o anys fins que aconsegueixen arribar als Estats més segurs del Sud-est Asiàtic. Però fins i tot els 10.000 valents que en els últims deu anys han aconseguit assolir la meta final, Corea del Sud, segueixen patint, perquè els costa adaptar-se a una societat capitalista i lliure.

Una vegada han accedit a Corea del Sud, els nord-coreans són internats tres mesos al centre d'acollida de Hanawon, a Seül, on reben cursos formatius del govern per afrontar una nova vida mínimament preparats. Se'ls concedeix la ciutadania sud-coreana i reben ajudes econòmiques mensuals. En la majoria de casos amb això no n'hi ha prou perquè se'n surtin amb normalitat. Alguns recorren a les mateixes institucions que els van salvar del malson de fam i opressió a Corea del Nord: les esglésies cristianes.

L'escola Yeomyung va ser fundada el 2004 per vint comunitats evangèliques de Seül. Hi cursen l'ensenyança secundària i preuniversitària 30 joves nord-coreans d'entre 16 i 24 anys a qui costa superar els problemes d'integració. A Seül només hi ha quatre institucions similars. Cada classe comença amb una oració i cada setmana la corona una missa. L'aparença dels alumnes no desentona: la roba i el pentinat segueixen la moda del moment i entre ells flirtegen i juguen per Internet com qualsevol adolescent. Però el director de Yeomyung, Kee Sup Woo, admet amb llàgrimes als ulls que sí que existeixen diferències notables, perquè les seves preocupacions no són les del jovent normal: un refugiat nord-coreà pensa en el pare o la mare a qui han disparat a mort en creuar la frontera o com estalviar per enviar diners als familiars de Corea del Nord a través de contactes xinesos.

La manera de parlar, sobretot l'accent, també els delata. Han [nom fals] és una alumna de 19 anys que el 1997 va fugir amb la seva mare cap a la regió de Yanbian, on s'ubica la minoria coreana de la Xina i on es concentren la majoria dels 300.000 nord-coreans evadits. De l'any que fa que és a Seül, Han confirma que el seu principal maldecap han estat les diferències en l'ús de l'idioma. Ho explica abraçada a Myung Sook Cho, la vicedirectora i alma mater de l'escola. Busca afecte després de passar deu anys a la Xina, amagada fins a la detenció de la seva mare, que va ser tornada a Corea del Nord, i després de ser donada en adopció a una família xinesa de qui finalment es va poder deslliurar.

Han afirma que la seva vida social és la gent de l'escola. Myung defensa que és aviat perquè s'integrin en la societat, perquè se senten "vulnerables". El fracàs escolar dels nord-coreans s'explica en gran part per la marginació que pateixen a l'escola per part dels seus companys i l'estrès posttraumàtic, que afecta un 70% dels evadits, segons el govern. Només un 48% del miler d'evadits menors d'edat han accedit a l'escola. En els tres anys que fa que existeix Yeomyung, únicament 19 dels seus alumnes han arribat a la universitat. Conscients dels problemes d'adaptació, el ministeri d'Educació ha inaugurat aquest any un gran col·legi i internat a Hanawon especialitzat en menors nord-coreans.

Yeomyung i les altres escoles cristianes especialitzades tenen l'inconvenient que no compleixen els estàndards oficials de qualitat d'infraestructures per rebre subsidis públics. El director Kee afirma que als alumnes i als seus familiars els compensa anar a una escola com Yeomyung per la familiaritat de l'entorn, començant pel cristianisme que han rebut durant els anys que els missioners coreans els han amagat en xarxes d'acollida secretes establertes a l'Àsia. Myung va viure tres anys a Yanbian donant suport a desertors nord-coreans. Molts d'ells porten penjolls amb el crucifix i roba amb lemes religiosos i periòdicament reben visites de religiosos que coneixen Corea del Nord.

Kee afirma que el més important per a l'escola és convertir-los en bons cristians, però reitera que no forcen ningú i que l'objectiu és que els seus alumnes estiguin preparats per quan hagin d'assumir el "paper de pont" entre les dues Corees.