• Imprimir
• Enviar

BARÇA

Provocació extrema

| El Sevilla i l'àrbitre, amb tres decisions d'incidència directa en el resultat, compliquen el futur del Barça a la Copa | Pérez Burrull obvia un penal a Ibra, anul·la un gol a Bojan i una falta de Txigrinski la fa penal

Jordi Cortada

Zlatan Ibrahimovic estirat a terra després de rebre falta del francès Nicolas Escude, en una acció de penal que l'àrbitre no va xiular
PERE VIRGILI

S'haurà de veure què passa la setmana que ve en la tornada al Sánchez Pizjuán, però a hores d'ara el Barça té un peu fora de la Copa. Remuntar-li un 1-2 al Sevilla no és cosa fàcil. Però si el conjunt blaugrana es veu obligat a dir adéu al torneig del KO, i per tant al somni de reeditar el triplet, molt hi haurà tingut a veure el càntabre Pérez Burrull.

El seu arbitratge nefast en múltiples aspectes tècnics (col·locació, criteri en les targetes) és per destacar, però no va tenir incidència en el resultat. Però sí que en van tenir fins a tres decisions d'apreciació: penal a Ibra no xiulat just abans del 0-1, gol anul·lat a Bojan per un fora de joc inexistent i, just després de l'1-1, penal xiulat a Txigrinski quan la falta a Capel l'havia fet fora de l'àrea. S'hi afegeixen dues decisions més de teòrica gran incidència, per bé que indemostrable, totes dues al primer temps: va obviar una agressió per l'esquena de Romaric a Márquez i va xiular un fora de joc inexistent a Bojan quan el de Linyola es disposava a encarar Palop. Tot plegat, esclar, amb l'actitud ja coneguda de Pérez Burrull, que dues targetes covardes a Thiago i Bojan exemplifiquen perfectament.

Esclar. Venim del partit contra el Vila-real, amb un penal i mig escatimat als de la Plana contra múltiples decisions que van treure de polleguera els locals, i que va acabar provocant, ahir mateix, editorials duríssims de la premsa madrilenya denunciant el favoritisme arbitral respecte al Barça.

La contenció va presidir les reaccions blaugranes, des del president al tècnic passant pels jugadors. Vist l'arbitratge d'ahir i relacionat amb les queixes -dures les de Xavi- arran del partit de dissabte, és el millor.

Una llàstima, de fet. Tot i l'horari, la pluja i el fred, el Barça i el Sevilla van oferir un bon matx. I Milito tornava a jugar un partit oficial. I Guardiola que no s'arrugava a l'hora de fer confiança a suplents i joves.

El tècnic només va situar Alves i Messi com a teòrics titulars habituals, i Alves i Pedro com a titulars repetits respecte al matx del Vila-real. La resta, apostes fortes. Sobretot el duet Txigrinski-Milito. L'ucraïnès va començar bé, però va cometre algunes errades de pes al segon temps. En tot cas, les repetides xiulades de la grada són injustificables; es van agreujar amb la falta, oportunament començada fora de l'àrea, que Pérez Burrull va convertir en el penal que Negredo va convertir en l'1-2. El gol que sí que havia nascut d'una errada, d'Alves davant Perotti, havia estat el 0-1; Capel, al segon pal, va rematar l'acció.

Guardiola va situar Márquez al mig centre, però el mexicà va navegar. Ara, va fer la gran passada que Ibra -substitut de Pedro al descans-, en una acció de geni, va transformar en l'1-1.

Més bé li van anar les coses a Thiago, que debutava com a titular en partit oficial i, més valent que Jonathan dissabte, va oferir detalls de crac. Ell, Iniesta i Messi (tres grans ocasions, rematada al pal inclosa) van elaborar el millor joc al primer temps. Al segon és cert que físicament el Barça va punxar -massa jugadors no acostumats a gaires minuts-, però també que les decisions de l'àrbitre ho van capgirar tot. I a la desesperada no sempre te'n surts.