• Imprimir

Rugbi

La memòria ovalada

REFERÈNCIA · El rugbi es fa peça de museu a Ceret amb el primer centre català de documentació i interpretació d'aquest esport LLEGAT · El material surt sobretot de la col·lecció de l'exjugador i exentrenador Jean-Michel Canet, mort el 2004 als 49 anys, i va ser recuperat d'una granja el 2008

Martí Crespo

Gràcies a l'imponent Museu d'Art Modern, Ceret s'ha guanyat amb escreix el títol de capital artística de la Catalunya Nord. La capital de la comarca del Vallespir, amb tot, també pot aspirar a ser referència obligada en un altre àmbit, el rugbi, un esport que va clavar les arrels fa més d'un segle en terres nord-catalanes. Des de fa dos anys, la cèntrica Mediateca Ludovic Massé acull un exhaustiu centre de documentació històrica per iniciativa de l'Associació Rugby Català-Acadèmia Jean-Michel Canet, a partir de l'arxiu particular de la persona que dóna nom a l'entitat.

Jean-Michel Canet (Perpinyà, 1955 - Vilallonga de la Salanca, 2004) va ser un dels molts nord-catalans que va sortir de l'anonimat gràcies al rugbi: practicant de XIII i XV, també va ser entrenador i un gran col·leccionista. Quan va morir, amb sols 49 anys, la família tenia clar que el seu valuós llegat material, acumulat durant anys a la seva casa de Vilallonga, no s'havia de disgregar ni deixar perdre. Només faltava qui se'n faria càrrec.

Després de temptejar unes quantes opcions, el 2006 els hereus de Canet van decidir cedir tot l'arxiu a un grup d'exjugadors i exentrenadors constituïts en l'Associació Rugby Català. En un primer moment, la documentació es va traslladar a una granja de Bages de Rosselló. Que era un indret poc adequat per a un arxiu en va ser molt conscient Anny Alric, directora de la Mediateca Ludovic Massé de Ceret, que en tenir notícia de l'existència d'aquell fons no va dubtar a oferir un espai en més bones condicions a l'associació. Com recorda Henri Sicart, el seu president, el gener de 2008 van instal·lar-se "a la tercera planta de la mediateca, que ja és casa nostra", i on s'estaran com a mínim fins al 2011.

Des d'aquest "niu del rugbi nord-català", Sicart i companyia treballen sense pausa en el primer conservatori de recursos rugbístics amb cara i ulls del país, on té cabuda no sols l'equip de més renom, el centenari USAP de Perpinyà: "Volem representar els 54 clubs de rugbi de Catalunya Nord, d'on justament han sorgit molts jugadors de l'USAP". La reivindicació localista queda demostrada amb tota una paret recoberta d'arxivadors, un per a cada municipi nord-català on ha arrelat el rugbi des que va aterrar a Perpinyà a la dècada de 1890. L'amplitud de mires de l'entitat també s'estén a "l'altre rugbi", el XIII, que l'any passat va celebrar el 75è aniversari de l'arribada en terres catalanes gràcies a Joan Galia.

Del nord i del sud

A banda la documentació aportada per la família de Jean-Michel Canet, i que constitueix el pinyol de l'arxiu, l'Associació Rugby Català té cura d'algunes altres col·leccions particulars i també de documentació cedida per la majoria de clubs, original o reproduïda. Periòdicament els arriben petites aportacions personals, sobretot fotografies. Ja n'acumulen quatre mil, al costat d'un centenar llarg de llibres, una vuitantena de documents filmats, cassets, quilos i quilos de retalls de premsa esportiva, biografies i llicències de jugadors, correspondència personal (com "les cartes que enviaven alguns dels jugaires de l'USAP des del front durant la Primera Guerra Mundial", comenta Sicart) i, fins i tot, objectes antics amb curioses històries al darrere, com una maleta de cuir del 1914: "Llavors -explica el també membre de l'associació Joseph Respaut- cada jugador s'havia d'encarregar de portar-se les sabates i la camisa per als partits, i eren obligats a rentar-s'ho a casa".

Amb dos anys a la Mediateca de Ceret, l'associació ja ha superat la fase d'aplegar materials i tenen ben encarrilada la minuciosa tasca de classificació i digitalització dels continguts. "Hi ha molta feina a fer -recorda Sicart- però aquí, el que diem ho fem". En el seu calendari particular, tot ha d'estar enllestit d'aquí a unes setmanes, ja que és el 2010 quan volen obrir el centre als investigadors i estudiants interessats a treballar el material.

Una mica abans, aquesta mateixa tardor, ja preveuen començar a impartir conferències especialitzades a qui ho sol·liciti. I també es plantegen "fer coses amb clubs i persones de l'altra banda del Pirineu". En aquest sentit, però, la documentació històrica del rugbi a Catalunya es limita als abandonats arxius de dos o tres clubs veterans i a un parell de col·leccions privades. Però hi ha moviment; el primer pas cap al sud ja es va fer al començament del mes de març, amb un preacord de col·laboració amb la Federació Catalana de Rugbi.