Zlatan Ibrahimovic, que ahir va fer el seu primer gol blaugrana a la Champions, prova una espectacular tisora entre César Navas i Kaleixin
PERE VIRGILI
Un gol inimaginable de Riazantsev, de xutàs des de 40 metres, a l'escaire, de primeres i al primer minut, sense avisar, després d'un mal control de Márquez, va deixar gelat el Camp Nou i va projectar el Rubín Kazan a la gesta més gran de la seva història. La perplexitat del Barça pel 0-1, retratat en la cara de Valdés, no va desaparèixer en gairebé tot el partit, com una barreja d'incredulitat i alhora de confiança cega en la victòria. L'empat d'Ibra tot just començar la segona part semblava abonar-ho, però el Rubín s'havia guardat la bala decisiva, també arran d'un semierror local, de Bojan, que a la contra Karadeniz no va desaprofitar. Era la gerra d'aigua freda final, un avís de tardor.
Mereixedor de l'empat com a mínim, millorant el joc del 0-0 a València, el Barça pot mirar-se avui les estadístiques i pensar que va tenir mala sort, i és cert, però encara és més cert que no acaba d'estar fi. Va xutar a porteria més de vint vegades, dues al pal, però ocasions netes en va tenir poques; va gaudir quasi d'un 70% de possessió, però no va trobar camins clars ni profunds; i els seus jugadors més desequilibrants, Iniesta i Messi, un que arriba i l'altre que sembla a punt de saturar-se, no van tan sobrats com abans.
Potser hi va influir el gol inicial, potser era un triomf que havia de caure per si sol, potser és la derrota obligada de cada any. Fos el que fos, el Barça va perdre el primer partit de la temporada, al tretzè duel oficial, i tot i seguir líder del grup F, amb 4 punts, empatat amb el Rubín Kazan i el Dinamo de Kíev, l'Inter amb 3, se li complica una mica la classificació. Ha de visitar Rússia i Ucraïna i rebre l'Inter.
Torçat des del començament, amb un possible penal a Iniesta i el posterior golàs visitant, amb Valdés resseguint amb la mirada la trajectòria de la pilota, acompanyant el gol amb la caiguda del cos, el Barça va reaccionar amb ganes d'alliçonar aquell atreviment, però el Rubín va tancar-se perfectament. Amb les línies juntes, basculant amb continuïtat i amb ajudes constants, els de Kazan van frenar l'envestida blaugrana. Especialment vigilat va estar Alves, amb Kaleixin -la sorpresa de l'alineació- atent a les seves pujades.
Guardiola havia apostat per l'onze més ofensiu, amb Iniesta d'interior i Márquez darrere i davant l'embut pel cantó dret, Messi va aparèixer pel centre. Les combinacions entre l'argentí, Xavi i Ibra van edificar un parell de bones oportunitats. També Pedro va tenir l'1-1 en una rematada de cap. Aparentment, l'empat era qüestió de minuts, però va trigar fins a la represa. Ibra va controlar un servei alt de Xavi i va rematar creuat a gol tot i l'oposició defensiva. Un gol difícil que deixava enrere el més complicat. Així ho pensava tothom, però els teva-meva a la frontal no van connectar i una contra russa tan malparida com tot el partit, sorgida d'un rebot, en el tercer xut rus, va dur el Barça a una derrota impensable.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |