• Imprimir
• Enviar

Somriures i llàgrimes

PARADOXA · El Mataró, ja descendit a la Primera Divisió i en crisi econòmica, jugarà les semifinals de la Copa de la CERS DOMINI · Fa 17 anys que com a mínim hi ha un campió continental català per temporada

Pere Bosch

El tècnic Ivan Sanz donant indicacions als seus jugadors ahir en l'últim entrenament abans de la final a vuit
CRISTINA FORÉS

Només ha guanyat tres partits dels 15 jugats a casa; amb prou feines ha marcat dos gols per partit; ha estat una sola jornada fora de les places de descens i ha acabat baixant. Així es resumeix la dura temporada del CH Mataró, un dels modestos de l'OK Lliga que ha acabat sucumbint davant pressupostos molt més poderosos. Però tot ha canviat cada vegada que passava per la Jonquera. Pirineus enllà, l'equip blanc-i-blau s'ha transformat en una màquina invencible. I no és un mèrit exclusiu del grup dirigit per Ivan Sanz, que demà (18.30 h) jugarà contra l'Oliveirense la primera semifinal de la Copa CERS. Els equips catalans, fins i tot els més modestos, gairebé no tenen rival a Europa.

"Físicament, hi ha equips més potents que nosaltres, i tàcticament estan treballats -explica Sanz, però tècnicament hi ha molta diferència". "Es nota en el patí", afegeix Ferran Formatjé. "Et trobes tipus molt grossos, però quan dones ritme al joc, els costa seguir-te". El davanter, internacional a la Copa de les Nacions i fitxat ja per l'Igualada, ha notat el canvi: 17 gols en 30 partits a la Lliga, 8 en 6 a la CERS. Sanz ho raona tot a partir del "volum de jugadors que tenim aquí. És molt més fàcil trobar talent".

Els resultats parlen per si sols. Des que el 1992 el Liceo va guanyar la Copa d'Europa, el Monza la Recopa i el Novara la CERS, almenys un dels títols continentals ha estat per a un equip català. En cinc ocasions hi ha hagut doblet. A més, les eliminacions de catalans davant d'equips estrangers a doble partit són cada vegada menys freqüents. En l'últim lustre, només hi ha quatre precedents en la CERS: l'Igualada contra el Candelária (2006-07), el Noia contra el Follonica, el Lleida contra el Breganze (2004-05) i el Voltregà contra el Bassano (2003-04).

Sense cobrar

El Mataró va estar a punt d'engreixar aquesta llista en la primera ronda, quan va haver d'arribar als penals per eliminar el Candelária, però s'ha plantat a les semifinals, fet inèdit en un equip descendit. "A Europa hem tingut una pressió diferent, positiva, la de buscar un títol", raona Sanz. "Hem pogut disfrutar", diu Formatjé. I té mèrit, perquè les alegries han estat ben minses. L'equip no cobra des del 15 de març, quan la directiva va esgotar un pressupost retallat per la davallada dels espònsors. L'equip tenia la carta de llibertat per marxar, però va decidir continuar "per l'afició que ens dóna suport i per nosaltres mateixos", recorda Formatjé. "Ens estem entregant al màxim". De fet, el Mataró va guanyar els tres últims partits de Lliga i es va quedar a un sol punt de la permanència. "Els nanos han fet un gran esforç, es mereixen un premi", diu l'entrenador.

Per a Sanz, asturià de 34 anys, la final four de Lloret també serà molt emotiva. Després de 12 anys vinculat al Mataró -des del 2005 al primer equip- plega. "Formarà part de la meva vida per sempre", sentencia mentre recorda que va començar entrenant benjamins com Jordi Bartrés, Roger Arnau o Adam Puig, avui al primer equip. "Per mi són més que jugadors, són amics, una segona família. Els he volgut inculcar que per aconseguir èxits s'ha de ser humil, i crec que ho he aconseguit. És del que em sento més orgullós".