Sylvinho passant davant d'Hugo Sánchez amb Guardiola al fons durant el partit d'ahir a Almeria
FRANCISCO BONILLA / REUTERS
Diego Alves va salvar la primera part de l'Almeria, Bojan va fer dos gols en quatre minuts a la segona part i s'ha acabat el bròquil. Entre el porter de l'Almeria i el davanter centre del Barça s'escriu la crònica del partit. Això i el deliciós gran rondo de l'última mitja hora: tocar, tocar i tocar, un feliç Guardiola dient des de la banda "eso es" i no donar opció a la recuperació madridista. Que des de Madrid feia dotze hores que recuperaven relíquies del paleolític: la icona d'Hugo Sánchez com a salvador blanc.
L'alineació de Pep Guardiola podia crear una determinada lectura abans del partit: "Aquest sonat asseu a la banqueta l'Eto'o i l'Henry l'endemà que el Madrid s'hagi situat a només tres punts? S'ha tornat boig?" Però, en canvi, quants equips d'Europa jugarien amb Messi, Bojan i Iniesta a la davantera? Guardiola fa coses de professor Franz de Copenhaguen del TBO i li surten bé. Totes. Bojan va fer dos gols, Henry va descansar i Eto'o en va tenir prou amb mitja hora.
Barça
Minut 9 de la primera part del partit d'ahir a Almeria. Engalta un cacau Seydou Keita i el porter Diego Alves treu una mà prodigiosa per desviar la pilota mentre fa una cabriola impossible. És una de les aturades més impressionants de la temporada, per tenir-la enregistrada i repetir-la de forma sistemàtica.
Sense partit intersetmanal, la pau s'apodera del barcelonisme. Que Déu ens empari si el Madrid hagués consumat una retallada a la classificació. Però no. Ara l'espera s'allarga fins diumenge, quan l'equip de Juande Ramos rebrà a les cinc de la tarda amb tots els honors Hugo Sánchez i l'Almeria, mentre que el Barça rebrà el sorprenent Màlaga a les set del vespre. Que la pau del futbol sigui amb vosaltres.
Paga la pena escoltar l'entrevista que la noia del Canal Plus li fa a Txiki Begiristain a la mitja part del partit: que si la pressió del Madrid, que si ningú no pensava que el Madrid reaccionaria com ho va fer a Bilbao després d'Anfield, que si no us preocupa la resurrecció del Madrid... Quina tortura d'entrevista, amb Txiki aguantant i ella esperant... la victòria de l'Almeria (suposo).
Molts ens obsessionem amb les cançons que ens agraden. Tant, que les repetim d'una manera esgotadora i poc racional. Pep Guardiola és d'aquest gènere de persones. Històricament, sempre repeteix la música que l'excita fins al cansament. Per això no ens ha de sorprendre que faci que els seus jugadors s'animin abans dels partits amb el Viva la vida dels Coldplay, una peça amb una melodia que et xucla i una combinació d'instruments que la fa especial. Jo també la posaria a l'autocar. Un altre encert.
Del villarato a l'arminiato en poc temps. A San Mamés Muñiz Fernández va condicionar un partit (condicionar vol dir que va formalitzar un canvi de guió) per les seves maneres cretines de dirigir-lo. Ja marca tendència l'engominada del personatge, exemple de com voler destacar a qualsevol preu. Una altra dada destacada: pot un àrbitre (Mejuto González en aquest cas) que ve de xiular un partit de la Lliga de Campions el dimecres anterior, amb pròrroga i penals inclosos (Roma-Arsenal), tornar-ho a fer diumenge, concretament l'Almeria-Barça?
La crisi afecta tots els àmbits, però pràcticament ningú no parla de l'impacte que pot tenir en el futbol. Ja va costar que en parléssim quan, amb la devaluació del dòlar davant l'euro, els representants d'esportistes (bàsicament del bàsquet) van demanar revisions de contracte als seus clubs perquè el benefici era per a qui va firmar el contracte amb euros. Ara, amb la crisi, el futbol sembla quedar apartat, però els clubs pateixen. Uns més que altres, per exemple: els més vinculats a empresaris del totxo (el València com a cas suprem). La crisi generarà venda més que compra i ja podem donar a David Villa per traspassat i apostaria que el Kun Agüero, a l'Atlètic de Madrid, també. S'han acabat les renovacions milionàries. Vendre, no comprar.
Dimarts, 9 de febrer del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.