• Imprimir

ENTREVISTA: Alfons Godall Vicepresident primer del Barça

"El pròxim president ha de saber resistir les crisis"

VOT · Mig any després de la moció, Godall veu la junta "amb tota la força per al 2010"

P. Lloveras

CRISTINA CALDERER

La directiva aposta per la continuïtat del llegat de l'era Laporta a través d'algun directiu. ¿Vostè se sent preparat per ser president?

Penso que aquesta gestió ha de ser desenvolupada en el futur. Resten matèries pendents importants i estratègiques, i tenim un compromís amb el futbol espectacle. Dit això, hi ha gent molt preparada a la junta per desenvolupar aquest projecte. Jo? Crec que no és moment de fer aquestes consideracions.

Però se sent motivat?

Per a qualsevol culer gestionar el Barça és un repte apassionant. Però no dic que em vegi de candidat.

Si hi ha un altre candidat, ¿continuaria a la junta?

Participo en la junta actual i sóc dels que pensen que s'ha de seguir i col·laboraré al nivell que sigui a projectar aquesta gestió a partir del 2010.

¿No esperen massa a visibilitzar el futur candidat?

Ara per ara hem de contribuir a mantenir aquest clima d'estabilitat social i esportiva. Ja arribarà el moment, tard o d'hora, de dins i fora, de posicionar-nos i presentar les cartes de futur.

Quin perfil ha de tenir el futur president del Barça?

Ha de ser una persona madura, responsable, que sàpiga gestionar el club en moments d'èxit i, tan important o més, en moments de crisi. L'experiència que hem anat adquirint ens fa veure que a vegades el més difícil és saber resistir en moments de crisi o d'inestabilitat.

Vostè és íntim de Laporta. Com ha viscut el calvari del vot?

Com a culer que és, sent president ha vist realitzat el somni de la seva vida. És una persona passional, carismàtica, líder natural. I ha sabut disfrutar quan ha pogut disfrutar i ha sabut patir quan ha arribat l'hora de patir. Que tothom tingui clar, sigui qui sigui el president, que sempre arriben moments de patir.

No tothom ho hauria resistit.

Ha tingut una gran força interior per sobreposar-se i això el diferencia d'altres clubs rivals. És bona per al Barça l'estabilitat de gestió durant sis anys, quan d'altres han tingut fins a quatre presidents en el mateix període. Laporta va aguantar els moments d'incertesa. Després de dos anys de frustració, la gent tenia la necessitat d'expressar-se i ho va fer amb contundència. Vam respectar-ho i ha estat molt bo per al Barça tant que s'hagi produït la moció com que l'hàgim superada.

Vist en perspectiva, ¿van cometre massa excessos?

Pensem que la moció va ser desproporcionada. La reflexió és que el barcelonisme és passió, emoció, i la junta va respectar la legalitat. Hem de preservar aquest model associatiu. És un tresor.

¿Temen que aquest 60% en contra de la moció tingui traducció el 2010?

Ja es va expressar a l'estiu i l'estat del barcelonisme és ara diferent, de superació de la situació. Ens agrada tenir perspectiva de futur i ens veiem amb tota la legitimitat, força i il·lusió per presentar una proposta de futur engrescadora.

Passi el que passi, part del llegat d'aquesta junta és el vessant solidari. Com a vicepresident social, ¿creu que hauria de quedar com un patrimoni del club, més enllà del president?

Mani qui mani, a partir del 2010, i ho diem perquè així ho constatem, el desenvolupament del projecte solidari i la potenciació de la fundació són una oportunitat estratègica de futur per a un Barça més estimat, més admirat i més global. Però en cap cas no hipotequem l'estratègia de futur de ningú.

L'últim viatge solidari va ser a Tànger. Quines sensacions en va treure?

El barcelonisme al Marroc és un fenomen social. Va ser impressionant. Estem molt satisfets perquè som en una fase d'execució dels projectes solidaris. Em remunto al 2003, amb la posada en marxa del cercle virtuós que tancava amb el sector social i amb la fundació, que havia de ser l'instrument per desenvolupar el compromís solidari. I ara comença a ser veritat tot el que teníem programat.

Exemplifiqui-ho.

Es tracta que el lema Més que un club no sigui una frase afortunada, sinó una realitat. I que sigui fàcil d'explicar, tant a gent catalana, que ja ho sap, com a un aficionat del Japó, i això és fàcil perquè publicitem UNICEF a la samarreta. Volem projectes globals, sense oblidar el que és local, molt enfocats als infants, perquè creiem que ells són un destinatari ideal per transmetre valors positius a la societat. Els XICS i el Més en són proves clares.