• Imprimir
• Enviar

SELECCIONS CATALANES

El públic no es mulla

| Només 30.000 aficionats, molts d'ells colombians, assisteixen al triomf de Catalunya contra Colòmbia |

Llorenç Tarrés

Tres seguidors catalans exhibeixen les seves banderes estelades durant el partit d'ahir al Camp Nou entre Catalunya i Colòmbia
PERE VIRGILI

La pluja va donar la treva desitjada però el Catalunya-Colòmbia d'ahir no va poder passar de les 30.000 persones a les grades. Es confirma així el que ja se sabia, que el model dels últims anys basat en amistosos nadalencs ja no satisfà la parròquia. A l'espera que arribin temps millors, i a falta de més implicació per part de la Federació Catalana i, per què no, d'alguns jugadors, el públic català va preferir no mullar-se i el duel va servir per a poc més que per acomiadar Pere Gratacós amb una victòria en el partit número 201 de la selecció nacional. 2-1: triomf just però per la mínima, gràcies a un bon gol de Bojan al primer temps i un altre de Verdú a la represa.

L'immens Camp Nou no sembla l'escenari més adequat per a un partit d'aquestes característiques. Ni la llotja d'autoritats es va omplir. Tampoc hi va ajudar el fred, intens, dels que glaça les mans i fa perdre les ganes d'animar. Però tot plegat no pot servir d'excusa davant un desgast tan evident com generalitzat. Sort encara que l'afició colombiana no va fallar i va omplir les grades de banderes tricolors. Si no eren 15.000, poc faltava.

Eren pocs però la festa a l'estadi va ser important. No van faltar les banderes, els habituals càntics de suport a la selecció i els crits reclamant la independència. Els jugadors, en canvi, estaven molt més freds. Catalunya va trigar un bon grapat de minuts a escalfar i sort en va tenir de la bona actuació del jove Codina, tercer porter del Madrid.

Tot i l'absència final de Perea, que ho va veure des de la grada en no rebre el permís per jugar de l'Atlètic de Madrid, Colòmbia va plantar un 4-4-2 sobre el camp més agosarat a la pràctica que a la teoria. L'experimental equip tricolor -tampoc hi eren l'interista Córdoba ni el sevillista Mosquera- va sortir més endollat però va pecar d'inexperiència, cosa que Catalunya va saber aprofitar.

A tall d'exemple, l'acció del primer gol. Una clara ocasió dels sud-americans, abocats a l'atac, es va convertir en un ràpid contracop català conduït per Sergio García. Amb una passada a l'espai, el jugador del Betis va deixar Bojan sol i el de Linyola, un dels més actius, va definir de manera sensacional. Segon gol amb la catalana i un partit molt complet per al blaugrana, que va acabar ovacionat per la grada. El millor de la jornada, juntament amb els debuts de Matamala -a seguir- i Jordi Alba.

A partir del gol, la tensió a la gespa es va incrementar, fruit sobretot d'una entrada de Marín sobre Sergio Busquets. Colòmbia no volia perdre de cap manera i hi va deixar l'ànima, amb un molt bon partit de l'atacant Quintero; però a mesura que passaven els minuts la diferència de nivell amb el combinat català es feia més patent.

Damià, una altra vegada a passada de Sergio García, va estar a punt de fer el segon arribant al descans, però va ser Verdú qui va aconseguir marcar, ja a la represa. La connexió entre el jugador del Dépor i Bojan va fer anar de corcoll la defensa tricolor i en una acció entre tots dos va arribar la sentència.

Tot i el reguitzell de canvis, Catalunya no va baixar el ritme i Colòmbia només va poder marcar en una acció molt afortunada trenta segons abans del final. Gratacós va viure un comiat tranquil. I ara, què?