• Imprimir
• Enviar

| En una sola reunió Espanya desmunta la federació internacional de curses de muntanya, en fa una de nova, hi entra i en fa fora Catalunya i Euskadi | Quatre dirigents catalans lideren el canvi

Martingala d'altura

Jordi Cortada

Kilian Jornet, millor corredor del món i màxim exponent del nivell català, imposant-se en una prova a Euskadi amb la samarreta de Catalunya
DIARIO VASCO

Les autoritats esportives espanyoles han decidit passar a l'atac. Ja no es tracta de jugar a la defensiva quan una federació catalana intenta treure el nas a l'escena internacional, o de mirar de reaccionar com sigui quan es treu alguna cosa més que el nas. Ara el Consell Superior d'Esports (CSD) vol prendre la iniciativa; cap modalitat és minoritària quan es tracta de tallar les ales al moviment d'internacionalització de l'esport català.

Es demostra amb el recent cas de les curses de muntanya, en què el ressò dels èxits d'Agustí Roc primer i Kilian Jornet -considerat el millor del món- després han situat Catalunya com una de les primeres potències del món, la primera en aquest 2008 que s'acaba. Ho seguirà sent, però des del juliol ja no és membre de la federació internacional després d'una martingala de la Federación Española de Deportes de Montaña (FEDME), que va aconseguir en una sola reunió desmuntar l'ens internacional vigent, crear-ne un de nou, ser-hi admesa i fer-ne fora les federacions catalana i basca.

Des del 1995 existeix a nivell mundial la Federació d'Esports en Altura (FSA), que agrupa les modalitats de marató de muntanya, cursa de muntanya i quilòmetre vertical. Des del 1998 la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) n'era membre, i això permetia que qualsevol atleta català competís com a tal.

Medalla al mèrit del CSD

El passat 19 de juliol, però, en una reunió a Itàlia, la FSA es va refondre en la International Skyrunning Federation (ISF). La gran novetat del canvi, i gairebé única, va ser la inclusió -sense votació del ple de l'assemblea- de la FEDME com a nou membre. Amb ella, es va acordar canviar estatuts i deixar fora com a membres de ple dret les federacions catalana i basca (Euskal Mendizale Federazioa) amb l'argument d'una sola veu per Estat.

Tot plegat, esclar, després d'un llarg exercici de pressió per part, paradoxalment, de quatre dirigents esportius catalans, exdirectius de la FEEC: Joan Garrigós i Lluís López com a president i gerent de la FEDME, Jordi Marimon des de la secretaria general de la ja antiga FSA -la manté en la ISF- i Jordi Colomer des de la Federació Internacional de Muntanyisme. Cal dir, i no és una banalitat, que Garrigós havia estat distingit dos mesos abans (el 27 de maig, exactament) amb la medalla de plata al mèrit esportiu per part del CSD.

A més, aquesta nova ISF plantejava un període de transició en què havia de ser governada encara per la FSA abans no s'estableixi a la seu oficial de Suïssa (prevista per al gener). En canvi, està cremant etapes a velocitat rècord i gestionada per la nova executiva de la ISF. Per exemple, hi va haver una reunió a Barcelona (18 de novembre), a la seu de la FEDME. A banda, s'ha creat un nou campionat d'Europa, per al qual oportunament la FEDME ha convocat ja deu atletes (catalans i bascos, esclar) per competir per Espanya. Difícil que hi renunciïn perquè l'espònsor de la majoria, Salomon, ho és també de la FEDME.

Justificació olímpica

L'excusa oficial que s'ha venut a nivell internacional per al canvi, expliquen a l'AVUI fonts pròximes, és una pretesa ambició olímpica per a alguna de les tres modalitats (cursa, marató o quilòmetre vertical). La presència de Catalunya o Euskadi resultaria incòmoda perquè no entren en els paràmetres de la Carta Olímpica (nacions o Estats reconeguts per l'ONU).

La FEEC i l'EMF queden ara només com a membres associats (sense dret a vot ni a proposta) juntament amb una nova i sospitosa aparició, la Federació d'Esports de Muntanya de la Comunitat Valenciana. Amb tot, l'AVUI ha pogut saber que s'està articulant tant un moviment de protesta per part dels clubs catalans com una possible denúncia per irregularitats estatutàries en la conversió de la FSA en ISF.