• Imprimir

L'altra cara del medaller de Pequín

J. Cortada

La lluita de la Xina i els Estats Units ha centrat l'atenció del medaller dels Jocs en els 17 dies de competició. Per primer cop, els amfitrions han superat els tradicionals dominadors del rànquing, amb 51 ors i 100 medalles totals, per 39 ors i 110 podis dels nord-americans. Es feia així bona la progressió xinesa anunciada tant a Sydney (28 ors i 59 medalles, 3r lloc al llistat) com a Atenes (32 i 63, 2n lloc).

Però el medaller de Pequín ha implicat 85 països més -o delegacions de països-, tots aliens a aquesta batalla i cadascun amb la seva valoració particular. Perquè, ¿volen dir les 100 medalles que la Xina és un gran país esportiu? ¿O les 110 que ho són els Estats Units? Els dos Estats sumen 1.602 milions d'habitants, i ja se sap que de la quantitat sempre en surt la qualitat.

A la tradicional classificació olímpica aquest diari ha decidit afegir-hi un altre rànquing, que valora els habitants de cada país i el total de medalles, no a partir dels ors. Hem triat els 23 països amb 10 medalles o més, i és la Xina (1.300 milions d'habitants) qui en surt més mal parada.

Catalunya, setena?

Així, tenim una elit de sis països esportius que presenten un índex d'una medalla cada menys d'un milió d'habitants. El llistat l'encapçala numèricament Jamaica, gràcies a la gran escola de velocistes que té. Ponderadament, seria Austràlia el gran país esportiu del món, amb 46 medalles ben poliesportives i el segon índex més baix. Cal destacar també Cuba, enfonsada al llistat tradicional pels seus dos únics ors, però que amb 24 medalles per a 11 milions d'habitants seria la tercera en aquest llistat alternatiu.

Pel que fa a Catalunya, tot i la disparitat de xifres sobre els seus podis a Pequín, les seves de 7 a 10 medalles (per 7 milions d'habitants) la situarien en la setena posició.