• Imprimir
• Enviar

Esports en estat pur

Destresa sobre el gel

IMPLANTACIÓ · L'icestock, un esport amb arrels alpines semblant a la petanca en pista glaçada, fa forat a Catalunya RECONEGUT · L'Associació Icestock Catalunya figura com a membre de ple dret de la Federació Internacional des del 2006 PIONERS · Un grup d'amics el va introduir a casa nostra fa sis anys

Eloi Redondo

La selecció catalana d'icestock ja ha disputat nombroses competicions internacionals
AIC

Amig camí entre la petanca sobre gel i el cúrling, l'icestock és una modalitat esportiva que es va implantar molt recentment a casa nostra. Gràcies a un grup d'amics emprenedors es va crear l'Associació Icestock Catalunya (AIC), que té l'Albert Collet de president i Jordi Carrés de vicepresident, i que des del juny de 2006 va ser admesa com a membre de ple dret de la Federació Internacional. A partir d'aleshores la selecció catalana ha anat fent forat competint tant a Europa com a Sud-amèrica i l'Àfrica.

Segons explica Jordi Carrés, l'icestock va néixer "a Bavària, bàsicament el que és la zona dels Alps. És molt antic. Estem parlant d'unes primeres pintures documentades del 1564. Es pot dir que és un esport germànic, amb el nucli dur a Alemanya, Àustria, Suïssa i part del Tirol del Sud i de Txèquia. El cúrling, en canvi, és més un esport nòrdic nascut a la zona de Noruega. Nosaltres ja fa uns sis anys que practiquem aquí l'icestock. A Espanya no existeix".

"Un company de l'associació -afegeix Carrés- va anar a treballar allà, a la universitat, i es va enganxar al joc. Aquí el vam impulsar un grup d'amics que vam formar el que és ara l'associació. Amb quatre clubs a Catalunya, intentem que vagi creixent a poc a poc. De practicants a casa nostra, podríem parlar d'entre 40 i 50 jugadors. És un esport molt familiar. Quedes per jugar, però també per dinar, per fer gresca. De fet, a Alemanya sempre va associat a la cervesa. Fins i tot hi ha un punt dels estatuts de la Federació Internacional que prohibeix beure'n quan es competeix".

L'icestock "és bàsicament una competició d'hivern. Al final de setembre o primers d'octubre comença la temporada. És quan nosaltres fem el nostre trofeu internacional, el 4 Barres, que aquest any es farà per tercera vegada. L'any passat vam competir contra Alemanya, Dinamarca, Finlàndia i Txèquia. També organitzem una Copa Catalunya, entre el desembre i el començament de gener, abans d'anar al Campionat d'Europa o del Món, si disposem de recursos econòmics".

Respecte a la competició que es fa a l'estiu, el vicepresident de l'AIC remarca que "és més local, encara que també es fan tornejos a tot arreu. Per exemple la Copa de l'Àfrica, que si tot va bé disputarem el 2010, es fa sobre asfalt. La propera l'organitza Kenya. A Sud-amèrica també hi ha molta tradició i tenim molt bona relació amb totes les seves federacions. Allà normalment és sobre gel. També estem convidats a la Copa Amèrica l'any que ve. Internacionalment, en un any podem fer tres o quatre sortides a tot estirar. Una sol ser a Dinamarca, també a Alemanya i Finlàndia, i després disputem l'Europeu o el Mundial. Allà on anem sempre competim com a selecció catalana".

De moment ens avança que la pròxima competició "serà la Copa Catalunya. Com que no tenim gaires clubs, en lloc de fer una Lliga regular juguem la Copa Catalunya al final de maig. L'any passat la va organitzar l'equip de Tordera, i aquest any es farà a Badalona o Barcelona".

L'icestock es disputa en tres categories: individual, per equips masculins i femenins (quatre jugadors més un suplent) i llarga distància. És aquesta última, segons Carrés, "la més espectacular des d'un punt de vista televisiu. Les pistes són de 200 o 300 metres de llarg, amb un angle que es va obrint. Seria com una mena de llançament de pes o de disc en què és important la força, llançar al punt més llunyà possible. Recordo que vam anar a un Campionat d'Europa a Bavària i estaven a 15 graus sota zero, amb una tempesta de neu tremenda. Se sol jugar en llacs glaçats".

En la competició d'individual, Carrés fa un esment especial a l'últim Campionat d'Europa, "on va participar un jugador nostre, en Marc Carreras, que va quedar en el lloc 40 del món, entre 180 jugadors. Pel poc temps que nosaltres fa que competim, és una classificació important".

Per tal de guanyar practicants, l'AIC, com estan fent a Dinamarca, ha implantant la competició d'equips mixtos: "En aquest esport hi ha molta tècnica. Hem estat a europeus i mundials i la diferència entre home i dona és molt baixa. Per exemple, en individual a l'últim Europeu la puntuació més alta de dona va ser superior al millor resultat masculí, amb la mateixa pista i el mateix material. A més, pots muntar-te els equips mixtos com vulguis quant al nombre d'homes o dones".

Com que no pot ser federació, l'AIC no pot rebre ajuts de la UFEC, per exemple. "Tenim algun espònsor privat, com Paci Enginyers o Inorme. Ens ajuden llogant pistes de gel o el que sigui. També rebem alguna subvenció pública i una part la financen els mateixos jugadors, uns 35 socis que cotitzen mensualment. S'arriba fins on s'arriba".