• Imprimir

SELECCIONS CATALANES

'Strike' de Catalunya

| El TAS, en la sentència del cas de les bitlles, explicita per primer cop que la llei espanyola no té valor a nivell internacional |

Jordi Cortada

Miquel Roca, Rafel Niubò i Anna Pruna conversant ahir acabada la roda de premsa al Museu Colet de Barcelona
RUTH MARIGOT

Les bitlles passaran definitivament a la història de l'esport català. La Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB) es va convertir el 30 d'agost de l'any passat en la primera a ser admesa a la Internacional (FIQ) quan ja n'hi ha una d'espanyola (FEBB) que n'és membre. Ara ha completat l'strike, ha fet caure totes les bitlles. En la sentència sobre el recurs presentat per la FEBB al TAS (Tribunal d'Arbitratge Esportiu, creat pel COI el 1983), la màxima instància jurídico-esportiva del món no només ha rebutjat l'apel·lació, sinó que en l'argumentari ha establert una jurisprudència que, des del punt de vista català, és històrica: la llei espanyola no és vàlida per impedir l'admissió de qualsevol federació catalana en la seva internacional; més encara, el concepte d'una sola federació reconeguda per Estat no respon a cap principi general de l'esport i només és vàlid si s'explicita als estatuts de la internacional.

La sentència Ricart

La fita va ser presentada ahir pel secretari general de Vicepresidència, Rafel Niubò, i la secretària general de l'Esport, Anna Pruna, com l'èxit més important en la lluita pel reconeixement internacional de l'esport català. "És el que estàvem buscant", va indicar Pruna. "Si la sentència Bosman va canviar unes regles de joc, aquesta també", va reblar Niubò. Es dóna el cas que Jean-Louis Dupont, l'advocat que se'n va sortir en el cas Bosman (no consideració d'estrangers dels esportistes europeus en països de la UE) ha sigut l'advocat de la FIQ en aquest cas.

I podria anomenar-se sentència Ricart. Perquè Joan Ricart, president de la FCBB i des de fa vuit mesos vicepresident de la FIQ (ahir absent per aquest motiu: és a Kuwait), n'és l'autèntic artífex. Per haver fet el salt i per haver dissenyat l'estratègia, un element de la qual va ser recórrer al despatx d'advocats de Miquel Roca i Junyent perquè els defensés a Lausana, recollint la feina prèvia decisiva d'altres advocats com Judit Martínez i Ignasi Doñate. Entre Roca i Dupont van fer miques els arguments de Juan de Dios Jurado, l'advocat valencià que defensava el recurs de la FEBB i que és un assidu del TAS en casos de futbol.

No hi ha dret de veto

L'exsecretari general de CDC va ser l'encarregat ahir de fer la lectura més tècnica de la sentència i va voler destacar que "la sentència no té res de valoració política, s'ha fet només des de l'estricta aplicació del dret". I en aquest sentit "és cert que no es pronuncia sobre altres supòsits, però dicta doctrina". Entre altres coses, i al marge dels aspectes fonamentals ja mencionats, la sentència "deixa clar que no hi pot haver un dret de veto de cap federació contra cap decisió presa per la internacional".

L'èxit, amb tot, no evita que la primera part del camí, aconseguir l'admissió en una internacional, segueixi sent igual de complicada, tenint en compte el poder de tota mena de què disposa un Estat. "Però han perdut l'argument legal. Carmelo Paniagua [president de la Federació Espanyola de Patinatge] ja no podrà brandar el passaport espanyol com a argument. Haurem de crear un marc de convivència", va sentenciar Niubò.