• Imprimir
• Enviar

Esports en estat pur

"Somio ser olímpic"

JOVE VALOR · Àlex Timoneda, del club Escolàpies Llúria, és un dels judokes amb més projecció del nostre país FILOSOFIA · "El judo és per mi com una forma de vida, tot i que a dins sempre tinc l'esperit competitiu" OBJECTIUS · Les seves aspiracions són ser professional del judo i participar en uns Jocs

Antoni Castellà

Àlex Timoneda lluitant en un entrenament amb Gemma Gimeno, també judoka destacada i companya seva al club Escolàpies Llúria de Barcelona FRANCESC MELCION

Judo significa en japonès "camí de la flexibilitat, de la suavitat o camí tranquil", i és un esport, una art marcial, que va crear a finals del segle XIX el professor Jigoro Kano sobre la base dels mètodes d'autodefensa orientals dels samurais. El judo, a casa nostra, és molt practicat en clubs i escoles. Un dels judokes amb més projecció és Àlex Timoneda, del club Escolàpies Llúria de Barcelona, el col·legi on va fer la Primària i després, en una segona etapa, un grau mitjà d'Electrònica, i on també va començar a fer judo "perquè era un nen molt mogut i els meus pares van creure que m'aniria bé fer judo per desfogar-me".

Timoneda explica que "primer era una activitat per passar-ho bé amb els amics, però cada cop m'agradava més, anava més vegades per entrenar-me i en Paco Franco, el meu entrenador actual, ja em va proposar d'entrar en competicions". Als seus 21 anys, complerts ahir, l'Àlex és el número 1 del rànquing espanyol sub-23 a la categoria de menys de 60 quilos i el número 3 a la classificació sènior. Ha guanyat diversos campionats de Catalunya i d'Espanya en diferents categories i acaba de disputar l'Europeu sub-23, on no va tenir gaire sort: "Vaig perdre el primer combat i el meu rival va perdre el següent, de manera que no vaig poder passar a la repesca". També forma part de les seleccions espanyola i catalana.

Els estudis no són el punt fort de Timoneda i per ell el judo "més que un esport, és com una forma de vida. Tota la meva vida en aquests moments gira al voltant del judo. M'aixeco cada dia i sé que he d'entrenar-me, anar al gimnàs i cuidar el pes. Els meus amics gairebé tots són del judo... De totes maneres, encara que el judo és com una filosofia de vida, dintre teu sempre tens l'esperit competitiu, allò de dir: vull entrenar-me més perquè vull guanyar, vull arribar a tal campionat o vull guanyar aquesta persona perquè sempre m'ha superat. És a dir, cada cop et vas posant metes més grans i així és com pots anar progressant".

L'Àlex recomana la pràctica del judo als nois i noies a partir dels quatre anys i considera que "no cal tenir unes qualitats especials per practicar judo, però si en tens algunes com l'agilitat i la rapidesa, molt millor. Cal estar molt atent als atacs de l'adversari i frenar-los i és millor si estàs més fort que ell. Ara em prenc les coses amb més calma en els combats, però també utilitzo més el cap que quan vaig començar a fer aquest esport. Sé quan he fer les coses, tinc més agilitat...".

Timoneda està d'acord amb l'afirmació que "el judo és l'art de combinar el mínim esforç amb la màxima eficàcia. Moltes vegades has d'aprofitar la força del contrincant per poder-lo vèncer, perquè, per exemple, si ve cap a tu amb molta rapidesa i a l'hora de girar l'esquives, ell sol amb la mateixa inèrcia ja caurà, per dir-ho així. Amb una mínim moviment teu pots tirar l'adversari".

Gens de judo fora del tatami

El jove judoka recorda que "algun cop, de més jove, sí que m'havia trobat en alguna situació complicada al carrer, en què em van atracar, però no vaig utilitzar el judo per resoldre-la. No s'ha de fer servir el judo fora del tatami o fora d'una competició. És millor sortir corrent. El judo m'ha ensenyat a ser respectuós amb les persones i les coses".

En aquest esport "la força mental és tan important com la força física, perquè per guanyar has de tenir el cap clar i serè". L'Àlex és cinturó negre, primer dan, i el seu desig és "ser professional del judo com a esportista, no com a monitor. He fet classes a nens a diferents col·legis i m'ha anat bé, però, tot i que m'agraden molt els nens, he trobat que no és el que jo necessito en el judo".

Ambiciós

A més de voler arribar a ser professional del judo, Timoneda es mostra ambiciós quan no dubta a afirmar que "el meu somni seria participar en uns Jocs Olímpics. És difícil, però amb un bon entrenament crec que puc arribar-hi. L'any que ve, a Pequín, és complicat que hi pugui ser, i segurament tindré més opcions de cara als Jocs de Londres el 2012. Arribar a ser olímpic és una cosa que te l'has d'anar guanyant a poc a poc. La millor edat per a un judoka és entre els 24 i els 28 anys".

Per acabar, i com passa en la major part dels esports que no són mediàtics, Timoneda reconeix que "d'ajudes no en tenim moltes. Tenim algun patrocinador, i alguna col·laboració de la Federació Catalana, però la veritat és que en qüestió d'ajudes econòmiques estem malament, en el judo".